El Castell dels Tres Dragons és el nom popular que rep l’edifici modernista construït com a Cafè-Restaurant per a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 per Lluís Domènech i Montaner. Aquest nom, probablement, va ser adoptat de la novel·la homònima de 1865 de Frederic Soler i Hubert, conegut pel pseudònim de Serafí Pitarra.
En el seu moment era un dels edificis principals de l’exposició, i davant seu tenia el desaparegut Palau de les Belles Arts. Es troba al final del passeig principal que va des de l’Arc de Triomf al Parc de la Ciutadella.
Construït amb maó vist i ferro laminat, és un edifici en forma de castell coronat de merlets. És de planta pràcticament quadrada, amb quatre torres als angles i passadissos perimetrals que circulen entre una doble façana. En la seva innovadora estructura diàfana de maó vist i armadura de ferro també a la vista, s’avança uns anys a la proposta similar que farà Hendrik Petrus Berlage en el seu projecte per a la Borsa d’Amsterdam.
La decoració ceràmica feta amb col·laboració d’Antoni M. Gallissà -amb dibuixos de Joan Llimona i Alexandre de Riquer, escultura d’Antoni Vilanova, execució d’Alfons Juyol, i ceràmica de Pujol i Bausis – es localitza sota els merlets i en són plafons en forma d’escut, que desglossen en blau sobre blanc una temàtica naturalista de plantes i animals, incloent un bon nombre de begudes i licors. Els vitralls, desapareguts en part, són obra d’Antoni Rigalt i Blanch. El més important, que ocupava tota la façana principal, va ser destruït en un bombardeig de l’aviació franquista a la guerra civil espanyola.
En acabar l’exposició fou convertit en taller de les arts aplicades vinculades a l’arquitrctura, dirigit pel mateix Domènech i A.M. Gallissà, posteriorment en Museu d’Història, en Conservatori de Música i, als anys vuitanta en Museu de Zoologia. Fins 2010 va allotjar les col·leccions de zoologia del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, data en què van ser traslladades a l’Edifici Fòrum.
A partir de 2011, el Castell dels Tres Dragons es convertí en seu científica del museu, acollint el Laboratori de Natura; amb espais de recerca, laboratoris i estudi i conservació de les col·leccions.
En la dècada de 1980 va ser restaurat pels arquitectes Cristian Cirici, Pep Bonet i Carles Bassó.
– Font: http://es.wikipedia.org (traduït)
– Font: SAC-Serveis d’Arxius de Ciència.
– Font: La Ilustración Española y Americana. © Reial Cercle Artístic
Observaciones
La importància de l'edifici, a més de la racionalitat de la seva concepció, radica en el fet de ser pioner en la utilització del maó vist o el ferro nu i un dels primers exemples del modernisme català, d'arrel historicista.
