L’any 1908 Joan Millet i Pagès, empresari cotoner (germà de Lluís Millet, cofundador i director de l’Orfeó Català), va encarregar a Raspall la reforma de la masia de can Xammar de Dalt, que data del segle XIV, introduint l’estètica modernista del moment. L’any1910 la família Millet va vendre la casa a Joaquim Sindreu, llavors va ser coneguda com Torre Sindreu. L’any 1940 Fèlix Millet i Maristany torna a comprar la finca, que des de llavors continua en les mans de la família Millet.
Can Millet conserva la planta rectangular original, de tres crugies perpendiculars a la façana principal, orientada a migdia. Consta de planta baixa, pis i golfa alta, amb la coberta de teula àrab a dues vessants, limitada amb un ràfec recolzat en una treballada imbricació ceràmica, aquesta sí, de nova creació.
La façana principal conserva l’estructura volumètrica de la façana original, així com l’arc de mig punt del portal d’entrada dovellat, del qual només es transforma la dovella central per addicionar-hi un escut en relleu amb un Salve esculpit amb grafia modernista i també les finestres de la primera planta. Aquesta façana principal està arrebossada,amb un color ocre pàl·lid que contrasta amb els elements decoratius afegits que l’ornamenten.
La intervenció més innovadora, al marge dels elements decoratius i ornamentals de les façanes, serà l’afegit de nous cossos i volums que donaran el nou caràcter de torre d’estiueig a l’antiga masia, com ara un cos afegit a la part posterior, de planta rectangular i cobert amb terrat. I, sobretot, l’alta torre mirador de perímetre rectangular i tres plantes que adquireix una gran importància volumètrica respecte al conjunt. La coberta és de pavelló a quatre vessants, amb teules àrabs vidrades que formen el dibuix d’una greca, i queda limitada amb un potent ràfec recolzat en mènsules de fusta. Encara, per potenciar més aquesta importància, el carener de la coberta esta coronat amb una reixa de planta quadrada, treballada amb ferro forjat, amb entrellaçaments de “coup de fouet”.
Una altra de les noves construccions de Raspall és el cos afegit al costat de ponent de la casa. Aquest cos, de planta baixa amb coberta plana de terrat, estava destinat a magatzem i garatge. El terrat esta tancat amb una treballada barana de totxo vist i els buits de la façana són d’arc carpanell tripartits.
Raspall demostra un gran interès per els aspectes decoratius, tant de l’exterior com de l’interior, utilitzant les arts aplicades com la ceràmica, la forja i el vitrall. Els vitralls responen al disseny de l’arquitecte i dels mestres d’ofici de la comarca.
– L’interior es detalla a la pàgina annexa:
– Fonts:
. Revista Lauro (Num. 19 de l’any 2000) del Museu de Granollers – Fitxa: Can Millet de Baix (L’Ametlla del Vallès). Autors: Lluís Cuspinera (Arquitecte) i Carme Clusellas (Historiadora de l’art i restauradora): – http://www.raco.cat/index.php/Lauro/issue/view/4064/
. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya:
Observacions:
En aquesta casa, l'any 1982, la senyora Montserrat Elizalde va fundar la residència geriàtrica Millet Park, que a l'actualitat segueix prestant els seus serveis a la gent gran.
Agraïments:
Gràcies a l'amabilitat d'en Toni Millet, propietari-gerent, ha estat possible realitzar aquest treball fotogràfic.
Proteccions:
Edifici inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català per al municipi de l'Ametlla del Vallès.
