L’any 1892, Antoni Reñé, d’una familia pagesa de Bellpuig, iun soci suís funden la Fábrica de confiteria y bombonería, La Suiza-Reñé, queocupa els locals de Consell de Cent 362 i 364. L’any 1910 un dels fillsd’Antonio trasllada l’obrador al carre Balmes 243 i un altre, Josep ReñéPadrisa, es queda l’establiment de Consell de Cent. Es reforma com apastisseria amb decoració d’Enric Llardent i Comas. A la mort de Josep, sensedescendència, passa al seu nebot Joaquim Sacall Reñé. Per ampliar la sala devendes, s’amplia la obertura d’accés a la rebotiga, eliminant les vitrinesexistents i afegint el frontal sobre la llinda.
A la façana, sobre el parament, el frontis que unifical’alçat de l’establiment en les dues finques, amb el sòcol de marbre rosa,molt vetejat, amb límit superior corbat, l’aplacat de fusta, decorat ambrebaixos i motllures sobreposades, amb emmarcaments ovalats que contenenplafons de vidre pintat per darrera. En els dos laterals amb el text en lletresdaurades anunciant els productes i especialitats de la casa. Centrat sobre lesobertures un calaix amb estructura de fusta i plafó frontal de vidre pintat peldarrera, amb el text, en lletres daurades, 364 Fca DE CONFITERIA Y BOMBONERIA362. Dins de les obertures, el llindar de marbre blanc, el sòcol de marbrerosat i, en l’obertura dreta, el tancament amb porta reculada i aparadorslaterals amb vidre corbat a l’exterior i gravat a l’àcid a l’interior.
S’accedeix a l’interior per el número 362 i en el primeràmbit, de major alçada: el cel ras i el fris de guix amb relleus que havienestat policromats; el paviment hidràulic, l’aparador de la paret esquerra, ambmiralls i lleixes i l’arrambador defusta amb baixos relleus. En la separació amb el segon àmbit, l’aplacat defusta que integra elements de 1910 amb d’altres de l’estintolament perincorporar la rebotiga (mènsules que recolzen un frontal amb miralls bisellatsen disposició radial amb les lletres PASTELERIA gravades a l’àcid). A l’altre zona del local, corresponent al número 364, hi ha una serie de salons on destaquen: l’esgrafiatde les parets, els sostre de vidre, les vidrieres i el mobiliari, en algunscasos originals i en altres respectant l’estil.
El 1980 es restauren els elements exteriors. El 2004pasa a Joana Ibars, antiga dependenta de la pastisseria, que adapta la botigacom a cafeteria restaurant. La intervenció, projectada per Marta Bacquelaine iamb la intervenció del taller de restauració Vint-Trenta, manté l’exterior ireforma l’interior, sent molt curosos amb el patrimoni modernista existent.
– Fonts: Ajuntament de Barcelona – Catàleg del PatrimoniArquitectònic, Històric-Artístic i Paisatgístic dels establimentsemblemàtics de la ciutat de Barcelona: https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat
. Font d’imatges del comerç de Catalunya: http://www.ficc.cat/228-Restaurant_Rene.html
Observaciones
Lluís Reñé, fill de l'Antoni, va ser futbolista (porter) del F.C. Barcelona (del 1911 fins al 1914).
Aradecimientos
Gràcies a l'amabilitat del personal del Cafè-Bar-Restaurant Reñé, ha estat possible fotografiar, amb tot detall, i publicar l'interior de l'establiment.
