Edifici d’habitatges plurifamiliar, en un xamfrà i fent mitgera amb els respect i us contigus, tant pel carrer València com pel carrer Bailèn. Es va construir per encàrrec de Manuel Llopis i Bofill, un conegut advocat i terratinent de Sitges. L’obra segueix una de les tendències que, per aquelles dates, estaven en voga a Barcelona: la combinació cromàtica que produeix una façana resolta amb maó vist (planta baixa, planta superior i emmarcaments de les obertures) i estuc amb esgrafiats.
L’arquitecte va comptar amb la col·laboració del també arquitecte Josep Maria Jujol per el disseny i realització dels esgrafiats.
Tenint en compteles dimensions de la façana de la casa, i per tal de resoldre els seus angles, Gallisà optà per col·locar a les cantonades unes tribunes simples, al centre unes de dobles i la decoració de les obertures diferenciada per pisos.
D’aquest edifici destaca la seva factura i la gran plasticitat atorgada a les solucions formals, gràcies als coneixements dels materials i de les tècniques constructives que Gallisà, amb aquest projecte, ens demostra que dominava a la perfecció.
Actualment, l’edifici conserva un aspecte molt semblant al projecte original, tot i lesobres de reconstrucció dels desperfectes que va patir durant la Guerra Civil. Les modificacions van comportar, entre altres coses, la pèrdua delsrevestiments de la façana de l’últim pis i de la majoria de les vidrieres policromades. No obstant, l’edifici continua mostrant molts detalls decoratius d’interès.
– Fonts:
. Ajuntament deBarcelona – Cercador PatrimoniArquitectònic: http://w123.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?reqCode=inspect&id.identificador=1606&id.districte=02
. https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Llopis_Bofill
Observaciones
Aquesta va ser l'última obra de l'arquitecte, ja que va morir uns mesos després d'haver-la finalitzat. Va morir molt jove, als 42 anys.
