La Casa Montserrat, enganxada a l’edifici de la Casa Sayrach, va ser construïda en estil modernista, quan aquest ja havia passat de moda. L’arquitecte Manuel Sayrach va regalar, de recent casats, la casa a la seva dona Montserrat Fatjó del Xiprés. En homenatge al seu enllaç podem veure al vestíbul dues lletres M (inicials de Manuel i Montserrat) amb una estrella de mar al centre.
A més de les formes sinuoses de la façana, destaca especialment el vestíbul, on l’arquitecte va bolcar la seva imaginació, així com la seva afició pel teatre i la literatura. Les parets estan decorades amb uns grans cortinatges simulant el teló d’un teatre on es representa la gran obra de la vida: S’obre el teló i surt a escena la vida, en el medi on es va iniciar: El mar (representat al sostre). A continuació l’evolució de lesespècies, que sorgeixen del mar i es refugien a la terra, simbolitzada per lacova, al fons del vestíbul, emmarcada per dues columnes jòniques quesimbolitzen la civilització. La paret de l’escala està pintada amb unscortinatges que donen la sensació de continuïtat fins a l’infinit (com l’amorde Manuel cap a la seva dona). A la reixa de la porta podem veure una gran M iuna llavor de Xiprer (en al·lusió a Montserrat Fatjó del Xiprés).
El mateix Sayrach va dissenyar els dos seients amb forma de xapa d’ampolla, destinats a esperar l’arribada de l’ascensor, donant amb això la idea de reutilització o reciclatge, molt avançada a la seva època.
