La marquesa deMoragas va comprar el Mas Vendrell, amb la intenció d’urbanitzar els terrenys,començant per un petit quadrat de tot just 130 metres, als voltants del carrerDominics. Aquestprimer projecte d’urbanització es va aprovar el 19 de gener de 1893. La restade la zona disponible va ser urbanitzada per la seva filla en un projecte de1911, després de la mort de la seva mare el 1904.
Alcarrer Dominics, cantonada amb el de Quatre Camins, el promotor, la identitat delqual desconec, va encarregar al mestre d’obres Eusebi Climent la construcciód’una casa unifamiliar. El disseny de la mateixa és clarament modernista amb una profusa utilització del trencadís ceràmic. Lesfaçanes són blanques amb un sòcol, les obertures ovalades, excepte la porta delcarrer Dominics i el balcó de la primera planta. El perfil del coronament està resseguit per uncordó amb uns nusos a les unions en forma de bolets.
Totes les motllures, cordons, sanefes, etc. estandecorats amb trencadís de ceràmica de dibuixos i colors variats,excepte el sòcol que és blanc com els paraments. També és de destacar els treballs en ferro forjat i motius florals de la porta del carrer Quatre Camins i de les baranes de les finestres i balcons.
– Font: Blog “RedescubriendoBarcelona y más allá” de Ramon Sales: https://redescubriendomibarcelona.blogspot.com.es/2017/01/20012017-casa-del-carrer-dominics-26.html
Observaciones
. Aquesta casa va patir una remunta a la primera planta, tancant tots els terrats i creant un de nou per sobre.
. En l'època de les Olimpíades de Barcelona (1992), va ser rehabilitada per dPACconstruccions, S.L. per a l'ús del restaurant Servicio Wilson, que va estar molt de moda en aquells temps. D'aquesta època encara queden la retolació en el sòcol de trencadís i uns artefactes en les cúpules piramidals del terrat.
. En aquesta casa es fa palès l'abús en la utilització de l'espai públic per part de les companyies de subministraments, especialment els telefònics, per la utilització indiscriminada de cables i pals. Com es pot observar en la fotografia gran i la primera de les façanes.
