L’ambiciós projecte, que preveia una església de dues naus, inferior i superior, coronades per diverses torres laterals i un cimbori central de 41 metres d’alçada vaquedar inacabat.
Des del 1898, anyde l’encàrrec, fins la col·locació de la primera pedra, transcorren deu anys, durant els quals Gaudí estudià i elaborà el projecte en el qual utilitza una nova tècnica de càlcul d’estructures: la maqueta polifunicular o estereostàtica. Un dels aspectes tècnics més importants dins de l’església, és l’ús de la cadenaria o arc Catenari, que tal com s’havia calculat sobre la maqueta liservia per simplificar el problema de las càrregues i determinar l’ús dels murs exteriors en forma de paraboloides.
Una altra de les grans innovacions de l’església és la introducció, per primera vegada a la historia de l’arquitectura, de les superfícies en forma de paraboloide hiperbòlic, utilitzades tant en els murs com en les voltes del porxo. Les superfícies són corbes però, al mateix temps, reglades, és a dir traçades a partir de rectes paral·leles.
Exterior: La forma, la textura i el color de la paret del’església busquen la integració de l’edifici amb l’entorn natural. Els diferents nivells de les naus s’adapten a la inclinació del terreny i elsmaterials utilitzats són similars als de la muntanya i la vegetació, com el maó recuit i escòria de fosa, amb els seus colors marrons com els troncs dels pins.
El conjunt arrenca d’un polígon estrellat amb un mur lateral en forma de paraboloide hiperbòlic. La disposició de les finestres està pensada per donar una distribució de la llum interior més regular i l’orientació de l’església (Nort-Sud) aconsegueix la il·luminació natural de l’interior durant tot el dia. Per les reixes de les finestres s’aprofiten agulles de selfactina, en homenatge als obrers de la fàbrica tèxtil.
En el cas del porxo, a més, els paraboloides hiperbòlics permeten crear voltes que són alhora còncaves i convexes, una fisonomia sorprenent que Gaudí recalcà amb trossos triangulars de rajola que marquen tant les paràboles corbes com les línies rectes i que juntament amb les columnes inclinades li donen una gran robustesa a l’estructura. El nivell inferior del porxo situat sota l’escala es coneix com “la gruta” per ser un espai apartat, fosc i de parets tosques i abruptes. Dotatd’un banc que ressegueix la paret.
– Font: http://www.slideshare.net/La Colònia Güell
Rutas:
Centro de Interpretación de la Colònia Güell
