Els primers propietaris de la vil·la foren els gerrnans Rafael i Marià Puig i Valls. Marià Puig va bastir-la, corn a residència de repòs, per al seu germà Rafael, quan aquest ja es trobava força debilitat per l’arterios clerosi que patia, a causa de la qual va morir el 5 de gener de 1920.
Marià Puig va encarregar el projecte per construir la Quinta de Sant Rafaela l’arquitecte Juli Maria Fossas, que fou signat, el 31 de desembre de 1911. El pressupost fou de vint mil pessetes i executà les obres Pau Armengol, que només va trigar un any a acabar-les.
La casa té una planta baixa i un pis. De la façana en sobresurt un cos central amb una escala d’accés a la porta principal. Uns finestrals, col·locats a banda i banda, s’emmotllen al portal d’entrada, que suporta el balcó principal. Annex a l’esquerra de la façana, avança una torre poligonal que proporciona un pis més i un mirador en la part superior, rematada per un cúpula de trencadís blanc i blau. Aquesta torre rep llum a través de petits òculs, encerclats per elements escultòrics. La façana posterior, té un tractament diferent al de la principal; en sobresurt una tribuna amb finestres que abastales dues plantes, per damunt d’ella s’eleva una torre templet força escultura da rematada per una cúpula que forma arestes de racó de claustre i folrada amb peces de ceràmica vidrada blanques i blaves. La façana lateral dreta te un cos sortint de tres costats, com si fos l’absis d’una església. A la part baixa, les llindes de les portes sostenen garlandes i, a la clau de la llinda de la porta principal, hi trobem les inicials del seu propietari, Rafael Puig.
Les finestres del primer pis no presenten cap decoració, tret de la que dóna damunt de la balconada i de les motllures que les embelleixen. Per damunt d’aquestes finestres hi ha una franja de ceràmica que indica el començament de la barbacana, que té una barana molt distingida, feta amb una decoració floral, el dibuix de la qual es repeteix arreu de la casa. La verticalitat de la casas’emfatitza en uns elements treballats com a pinacles molt esculpits, el referent dels quals es troba en el modernisme de la sezession.
La vil·la estava envoltada per un enorme jardí compost per diverses espècies vegetals, amb cartells que indicaven els noms de cada planta. La distribució recordava els jardins romàntics anglesos.
– Fonts:
. Llibre: Recorregut per la Tarragona Modernista – Anna Isabel Serra Masdeu –Edicions Cossetània.
. Revista TAG – Col·legi d’Arquitectes Tècnics de Tarragona – 4t. trimestre2008
. Blog: ElMirador TGN: https://elmiradortgn.blogspot.com/2010/08/restaurada-de-quinta-de-sant-rafael.html
Observaciones
Aquesta vil·la també és coneguda com casa Puig i Valls o casa Rafael Puig i Valls
