El 1907, quan era alcalde del Vendrell Pau Socias Sonet, van finalitzar els treballs de canalització que van permetre conduir l’aigua potable des de la mina de Tomoví fins a l’entrada del Vendrell. Per celebrar aquest esdeveniment, es va encarregar al contractista barceloní Josep Montemar la construcció d’una font d’aigua, embellida amb un trencadís de rajoles d’estil modernista. Es va construir a la Rambla, davant de l’estació de ferrocarril.
Aquest brollador, popularment conegut com ‘la Cascada’, va ser inaugurat per la Festa Major de 1907. L’estany és de base circular, amb muret baix, cobert de trencadís, amb els escuts de Catalunya, el Vendrell i la creu de Sant Jordi. D’una base de rocalla emergeix el fust, també de trencadís, amb quatre màscares que escupeixen aigua, i les inicials dels quatre punts cardinals, elevant-se cap a la segona pica també decorada amb rocalla i sobre aquesta la tercera pica, decorada amb flors de ceràmica vidrada, de la qual surt el sortidor final. Posteriorment, el 1913, l’Ajuntament va decidir protegir-lo amb una barana de ferro, per evitar que els nens caiguessin a l’estany.
La Cascada ha tingut una història força convulsa des de la seva inauguració. Després de la Guerra Civil, el 1939, l’Ajuntament va ser obligat a erigir un monument als caiguts, situant-lo al mateix lloc que la font i aprofitant per això el tronc central de sortidor. Aquest “monument” va ser enderrocat als anys vuitanta.
Finalment, per iniciativa dels Amics de la Història del Vendrell, la Cascada va ser reconstruïda fidelment, el 1996.
– Fonts:
. Pobles de Catalunya: https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1467
. Diari de Tarragona – 29/07/2022 – 115 anys de les fonts més emblemàtiques del Vendrell: https://www.diaridetarragona.com/camp/115-anys-de-les-fonts-mes-emblematiques-del-vendrell-MA11880396
