Pere Pascual i Baguer (Sant Feliu de Guíxols, 1848-1926), fou un mestre d’obres català.
Seguint la tradició paterna, com a hereu, Pere continua la feina iniciada pel seu pare, Josep Pascual i Molins. Va estudiar la carrera de mestre d’obres a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona i va obtenir la titulació el 19 de març de 1868. També el seu germà Miquel va ser mestre d’obres, però, com que l’hereu només n’era un, el germà petit va tenir d’emigrar i exercir la seva professió a l’Havana.
Aquest mateix any el 5 de maig de 1868 va ser designat per la Corporació local com a mestre d’obres municipal, càrrec que va desenvolupar fins al 4 de febrer de 1870. Pere Pascual ha estat, sens dubte i al llarg dels anys, el tècnic que més cases ha projectat a Sant Feliu. En cinquanta-vuit anys, des del juny de 1868 fins al juny de 1926, va signar concretament 526 habitatges, 50 reformes o ampliacions, 6 edificis socials d’espectacles o religiosos, així com 21 construccions industrials i 26 coberts o magatzems. Com a tècnic va utilitzar el seu càrrec, sense cap mirament, per dominar el mercat de nova construcció a la població.
La seva perfecta vàlua professional al capdavant de l’oficina tècnica municipal va resultar de gran mèrit i profit per al conjunt urbanístic i arquitectònic de Sant Feliu, interromput només per la llei de regulació d’atribucions tècniques (1870), que va prohibir als mestres obres exercir com a tècnics municipals.
Pere Pascual va realitzar com a pèrit urbanista la urbanització de la plaça del Nord i els carrers de Sant Bonaventura, Sant Adolf, Nou de Sant Antoni, Huguet i Aden (1887), propietat de l’hisenda Bonaventura Mas; el projecte d’urbanització del sector est de la carretera provincial (1886), que lligava amb el projecte de rectificació de l’actual Passeig dels Guíxols i els carrers adjacents; l’eixamplament del carrer del Mall (1889) i altres actuacions de rectificació i ampliació urbanística.
Moltes de les edificacions que va projectar són de gran categoria arquitectònica i distinció, moltes en estil modernista, en particular durant el període comprès entre 1892 i 1910, on va manifestar una gran maduresa creativa a les seves construccions.
Antic catalanista, fundador del Centre Català, va col·laborar amb el setmanari Llevor, va ser jutge de pau municipal, propulsor de la companyia d’electricitat de la ciutat. La seva militància extrema, les seves idees antiliberals i el seu caràcter sec i intransigent el van portar a ser combatut acarnissadament per molts dels seus conciutadans.
– Fonts:
. Carrers, cases i arquitectes – Sant Feliu de Guíxols, dels inicis fins el 1931 – Gerard Bussot i Liñón – Ajuntament Sant Feliu de Guíxols
. Revista de Girona – març-abril 1998 – Lacasa de Gaziel a Sant Felíu – Àngel Giménez: http://www.revistadegirona.cat/recursos/1998/0187_101.pdf
. Tants caps, tants barrets: Les persones – M. Àngels Suquet i Fontana – Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols
