Edifici entre mitgeres de l’any 1910, de composició plenament modernista. Va ser projectat pel mestre d’obres Pere Ros i Tort, pare de qui seria un arquitecte important, Josep Ros i Ros.
La façana té una composició simètrica. Consta de planta baixa, pis i golfes. El pis té una doble obertura que dóna a un balcó de llosa ondulada. Cal destacar el coronament, amb una cornisa sinuosa decorada amb estucs amb el típic “coup de fouet” modernista. El parament cec està acabat amb estucat rugós que evoca la pedra picada. Cal destacar també el guardapols sinuós de les obertures del balcó i les baranes del balcó i terrat.
– Fonts:
. Pobles de Catalunya: https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4114
. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya
. Tribuna del Berguedà: http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/03/teniu-dades-de-la-fonda-que-hi-havia.html
. Mapes de Patrimoni Cultural: https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-garrapet
Coneguda com a Cal Garrapet. Està documentat el sobrenom Garrapet el 1817; sobrenom amb què era conegut Geroni Pastells i que dóna nom a la casa. L'edifici es va esfondrar i el 1910 va ser reconstruït. El 1936 la va llogar Joan Miró Inglés, secretari de l'Ajuntament de Martorell i casat amb Pepita Costat (professora a l'escola del convent), per la qual cosa l'edifici també era conegut com a Cal Secretari.
Edificio incluido en el Inventario del Patrimonio Arquitectónico Catalán.
None found