El balneari Broquetas existeix des de fa molts anys, però es va reedificar el 1770, i la seva activitat més important va començar aquell any, quan es va reformar l’antic hostal de Can Vicenç. Des de llavors ha patit diverses modificacions i ampliacions. A més de l’hostal, el Joan i el Salvador Broquetas van adquirir diverses cases per edificar la casa de banys que porta el seu nom. El 1873 era propietat de Salvador Nogués i Dalger, el 1915 d’Antònia Nogués i Turull i el 1929 ho era Salvador Nogués.
Havent patit tantes modificacions i ampliacions, desconeixem l’autor de la corresponent a l’estètica modernista, que suposem es va fer a l’època en què era propietari Salvador Nogués.
L’edifici presenta la tipologia típica de balneari, amb una clara separació d’usos. L’edifici més alt, de sis plantes, que dóna al carrer del Pont és fonamentalment d’habitacions. L’edifici més baix, de tres plantes, que dóna al carrer Vic és principalment la part de serveis. La zona noble, també de tres plantes, de menjadors, salons i zones d’estar és la del mig que dóna a la plaça de la Font del Lleó i darrere el jardí. Té una imatge força senyorial. El balneari compta amb una interessant galeria de banys al soterrani i un ampli jardí que ocupa una gran extensió de terreny, que queda totalment envoltat pel nucli antic.
L’estructura és bàsicament de murs portants, originàriament amb forjats unidireccionals de fusta, tot i que posteriorment ha patit moltes transformacions. La coberta és plana i transitable. L’edifici presenta, a la plaça de la Font del Lleó, dos volums clarament diferenciats que es contraposen. Hi ha un ordre a la disposició i al tipus d’obertures. La façana principal que presideix la plaça de la Font del Lleó és ordenada per cinc eixos de composició. Té un clar component horitzontal, marcat pel balcó corregut i el rètol del balneari que hi ha a la primera planta, per les cornises i la balustrada que fa de remat. Presenta una clara simetria, encara que la porta principal estigui desplaçada de banda, ja que la mida d’aquesta i el tipus d’obertura és igual que totes les altres obertures de la primera planta. Les obertures presenten una clara similitud a cadascuna de les tres plantes, en una progressiva disminució.
El Balneari Broquetas és un conjunt d’un gran valor històric a causa dels vestigis trobats de l’època romana (sauna, ares), i alhora té un gran valor arquitectònic, a causa dels nombrosos elements de qualitat que hi ha a l’interior. Destaquen principalment la galeria de banys i els elements de decoració interior modernistes.
A la planta baixa i al primer pis és on es concentren els elements decoratius més interessants, com els arrambadors de ceràmica, els paviments hidràulics, les guixeries pintades dels sostres, les vidrieres, els tiradors metàl·lics, el mobiliari, etc.
– Fonts:
. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya: http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=28429
. Mapes de Patrimoni Cultural – Diputació de Barcelona: https://patrimonicultural.diba.cat/element/balneari-broquetas
. Mapes de Patrimoni Cultural: https://patrimonicultural.diba.cat/element/balneari-broquetas
. Estimada terra: https://estimadaterra.wordpress.com/2020/10/25/balneari-broquetas-de-caldes-de-montbui/
Observacions:
Els propietaris, Joan Broquetas juntament amb el apotecari Salvador Broquetas, van ser els autors d'un llibre "Luz de la Verdad, Tractat de les Aigües Termals de Caldas" (1790).
Agraïments:
Gràcies a l'amabilitat del personal del Balneari Broquetas a estat possible realitzar i publicar aquest treball fotogràfic.
Proteccions:
Protecció: BCIL
Núm. Registre / Catàleg: 1204-I
Disposició: Aprovació definitiva comissió urbanisme
Data Disposició: 22/07/2003
