Edifici entre mitgeres, de planta baixa i cinc pisos, de l’any 1905, construït en una parcel·la estreta pel mestre d’obres Josep Pérez i Terraza. Es pot considerar un bon exemple del modernisme més contingut i convencional, habitual a la primera dècada del segle XX, especialment a l’Eixample de Barcelona. La façana és simètrica, amb el parament format per falsos carreus. El portal està centrat i amb un establiment a cada costat als baixos. Tots els pisos tenen balcó corregut i la mateixa ornamentació a base de motllures amb relleus de caràcter vegetal a les llindes. El cinquè i darrer pis mostra un esgrafiat floral amb fons verd i les llindes de les tres obertures es prolonguen abraçant els respiradors. El coronament és sinuós, resseguit per una sanefa i amb un relleu de fulles i garlandes de flors al frontó.
El vestíbul és llarg i estret amb arrambador ceràmic i esgrafiat floral a les parets. El sostre està decorat amb una pintura amb motius florals i envoltat d’una sanefa de guix amb relleu també amb motius florals. Una cancel·la dóna pas a la segona zona del vestíbul, més curta, que compta amb arrambadors estucats al foc amb zenefa estilitzada, els mateixos esgrafiats i el sostre emmarcat amb petits rams florals. Segueix la zona de la porteria, a la dreta, i l’arrencada de l’escala amb pilar i baranes de ferro colat a l’esquerra.
– Fonts:
. Pobles de Catalunya: https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=11042
