Les germanes Castells Reixach (Magdalena, Dolors i Concepció) van fer un llegat econòmic i la donació dels terrenys per a la construcció d’un asil d’ancians necessitats. Van nomenar marmessors a Josep M. Torrents Solé i Miquel Pla Vergés, que van tenir cura del bon fi del llegat de les germanes.
L’obra es va encarregar a l’arquitecte Joan Rubió i Bellver, que es va ajudar per a la supervisió del mestre d’obres Josep Bartrolí i Llobet.
La construcció de l’edifici es va iniciar el 8 de març de l’any 1931 i se’n va fer una bona part de l’obra abans de la guerra civil, període en què van quedar pràcticament paralitzades. No va ser fins al 1941 que es va acabar de cobrir totalment l’edifici.
Joan Rubió va dissenyar l’edifici en un estil modernista tardà, amb reminiscències de l’arquitectura popular i tradicional catalana.
És una edificació aïllada envoltada d’àrees enjardinades i patis. L’edifici està constituït per dos cossos laterals que acullen les àrees pròpiament de residència, la de la dreta per a allotjament d’homes i la de l’esquerra per a les dones, units a la part davantera pel cos de la façana principal, que conté l’escala d’accés a les plantes superiors i una torre campanar adossada a un costat, a la part posterior per la capella amb cimbori poligonal amb coberta en forma de piràmide i al centre un claustre, al voltant del qual el recorre un passadís on estan distribuïdes la resta de dependències i connectant els diferents cossos entre si.
El conjunt ofereix una monumentalitat que l’arquitecte va aconseguir amb la utilització funcional i decorativa de la pedra carejada del Pla del Magre (Jorba), aprofitant-ne les formes, profusament adornada amb altres elements de pedra com pinacles, crestes, columnes o merlets: així n’oferia una doble sensació, la d’obra robusta i refinada alhora. A més de l’estructura tradicional també va utilitzar el recurs dels arcs catenaris de maó i de pedra.
. Claustre:
Com a nexe d’unió amb la resta de dependències de l’edifici trobem un espai obert: el claustre, de dos pisos i terrat, amb obertures simples a la part baixa i geminades al pis superior, utilitzant l’arc poligonal excepte a les dues portes d’accés que són catenaris. Les obertures estan separades per pilastres que acaben arrodonides com a motiu ornamental i que serveixen de suport a les gàrgoles zoomòrfiques que desguassen el terrat.
. Interior:
L’interior de l’edifici (vestíbul, passadissos i capella) es detalla a la pàgina annexa.
– Fonts:
. L’Asil del Sant Crist. Lectura i anàlisi d’una edificació igualadina singular – Lluís Pedraza i Jordana – Revista Igualadina, núm.3: https://www.revistaigualada.cat/article/lasil-del-sant-crist-lectura-i-analisi-duna-edificacio-igualadina-singular/
. Desenvolupament de l’adequació interior d’uns sectors de l’Asil del Sant Crist d’Igualada – Gemma Sallent Rodríguez – Enginyeria d’Edificació – Projecte final de grau – Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona – UPC: https://upcommons.upc.edu/bitstream/handle/2099.1/15261/PFG%20ASIL%20IGUALADA.pdf?sequence=1&isAllowed=y
. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya: https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/5714
. Pobles de Catalunya: https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4507
. Fotografía aérea: Google Earth Pro
. Des de l'any 1946 fins a l'actualitat, aquest conjunt arquitectònic ha estat destinat a residència per a gent gran. Des d'aquell moment, és propietat i està dirigit per la congregació religiosa de les "Hermanitas de los Ancianos Desamparados".
. Gràcies a l'amabilitat i la disposició de les germanes d'aquesta congregació ha estat possible realitzar i publicar aquest treball fotogràfic.
Protecció: BCIL
Núm. Registre / Catàleg: 4522-I
Disposició: Aprovació definitiva comissió urbanisme
Data Disposició: 16/03/2005
Data publicació: 14/06/2005