Ramir Busquets i Codina que era advocat, terratinent i industrial tèxtil (president de la Federació de fabricants de filats i teixits de Catalunya), va heretar els terrenys de la Xuma del seu pare Josep Busquets i Llinàs (“Americano”, que va fer fortuna a Cuba ) i va encarregar la construcció de la casa a l’arquitecte Eduard Ferrés i Puig, que la va dissenyar en estil modernista, en la variant del moviment de la Sezession de Viena i es va recolzar, en l’execució pràctica de la construcció, en el mestre d’obres Josep Cabruja i Feliu. L’arquitecte Eduard Ferrés ja era conegut per la família perquè havia construït el panteó familiar dels Busquets al cementiri municipal.
Entre el 1910 i el 1920 es va fer una ampliació, afegint un nou cos a l’edifici i el 1925 una segona ampliació afegint una planta més, modificant les cobertes i canviant la distribució interior (dependències i escales).
Vil·la Flora és una gran mansió d’estiueig que inclou la masoveria, galliners, cellers, safareigs i els murs i portes del recinte, a més de les fonts que decoraven els entorns, que quedaven al costat de la riera Gavarra (Pla de les Fonts) . L’edifici consta de planta baixa i dues plantes pis per davant i un sol pis per darrere (per adaptar-se a la inclinació del terreny). És de façana simètrica amb la porta d’accés i finestres als baixos. La primera planta compta amb un balcó corregut que abasta les obertures. A la segona planta els balcons són individuals amb llosa semicircular, sent de grans dimensions el de la cantonada dreta, que compta a més amb columnes salomòniques de maó. Corona l’edifici uns frontons triangulars i per sobre de tot una torre quadrada amb parallamps i penell. A la banda esquerra de la façana sobresurt una tribuna circular amb finestres d’arcs ogivals als baixos, grans finestrals al primer pis i terrassa al segon.
Destaquen també els dos portals d’accés a la finca amb els pilars, el pont que salva la riera i les portes de ferro forjat, així com els detalls ornamentals de les obertures, les mènsules de les cornises i balcons, els esgrafiats, les baranes de forja, el conjunt de penell i parallamps de la torre quadrada, també de ferro forjat, els gerros de ceràmica vermella i els pilars esglaonats de maó.
L’exterior compta amb un jardí, que al seu dia era d’una gran extensió, amb nombroses fonts ornamentals que actualment es troben fora de la finca i que formen el Pla de les Fonts. També al límit del jardí amb la riera s’aixeca la casa dels masovers.
A les pàgines annexes es detalla l’interior de la Vil·la Flora i les fonts del Pla dels Fonts.
– Fonts:
. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. : https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/8517
. La finca de VIL·LA FLORA de Canet de Mar. Historia y Arquitectura – Benet Meca Acosta y Juan Carlos Martínez Ayala: https://upcommons.upc.edu/bitstream/handle/2117/12065/LA+FINCA+de+VIL%B7LA+FLORA+DE+CANET+DE+MAR.HISTORIA+Y+ARQUITECTURA..pdf?sequence=1
. El Punt Avui+ – Una mansió d’estiueig – Elena Ferran – 08/02/2016: https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/938992-una-mansio-destiueig.html
. Modernisme a Canet de mar – Vil·la Flora: https://www.gaudiallgaudi.com/CMW%20Canet%20de%20Mar%20V%20Flora.htm
Quan Ramir Busquets i Codina mor, les propietats passen als seus hereus i al final de l'any 1980 les venen a l'Incasòl, que va desenvolupar urbanísticament tots els terrenys, passant llavors l'edifici a mans de l'Ajuntament.
Des del 2002, l'edifici de Vil·la Flora fa les funcions de centre cívic i ha esdevingut una ampliació de l'Ajuntament.
El 2011, l'Ajuntament va rehabilitar la Masoveria, la casa més modesta de la finca, que es va destinar a espai juvenil.
Protecció: BCIL
Núm. Registre / Catàleg: 7801-I
Disposició: Aprovació definitiva comissió urbanisme
Data Disposició: 31/05/2007
Data publicació: 25/09/2007