Traspassant el gran portal ens trobem amb un petit vestíbul amb una cancel·la de fusta i reixa de ferro, que dóna accés al rebedor, que actua de distribuïdor de les diferents dependències de la planta baixa. S’hi mostra un quadre de Pere Viver i Aymerich amb temàtica romàntica amb les tres gràcies al centre. A la dreta s’accedeix al “cuarto de reixa” o sala d’estar, amb una finestra que dóna al carrer. Aquest és l’únic espai de la casa que conserva tota la decoració i el mobiliari original, com ara el paviment hidràulic de la Casa Escofet, Tejera i Cia., la guixeria i les pintures del sostre, així com el mobiliari, realitzat amb fusta de jacarandà, obra de l’ebenista local Pere Sabater, i els cortinatges de les portes i finestres. En aquesta sala es mostren quadres d’Alexandre de Riquer, Tomàs Viver i Teresa Romero, entre d’altres. Tot seguit s’accedeix al despatx de Francesc Alegre i Roig, amb paviment hidràulic també de la casa Escofet i un arrambador de fusta que recorre tota la sala i que arriba fins a la imposta. Per sobre, la paret està entapissada amb la mateixa tela que les cortines de la finestra, que dóna al carrer de la Font Vella. A l’altra banda del vestíbul hi ha el menjador de diari (actual sala Agustí Bartra) on destaca el paviment hidràulic i l’arrambador de fusta amb una sanefa superior amb decoració floral. D’aquest menjador en surt un passadís que connectava amb l’àrea de servei.
Menció especial mereix el saló principal amb la tribuna de vidre, sent una estança noble dividida en tres espais separats per columnes de marbre rosa, amb capitells florals i al·legòrics (dedicats a l’agricultura, el comerç i la indústria tèxtil). Els murs de la dreta estan decorats amb sis panells de pintures murals amb paisatges simbolistes de Pere Viver i Aymerich i guixeries al sostre. Part del mobiliari és original (sofàs, mirall, cadires, banquetes i taules auxiliars). La tribuna vidrada, a la part posterior de l’immoble, està formada per una estructura metàl·lica coberta de vitralls pintats i emplomats realitzats per l’empresa Maumejean que dóna una gran lluminositat al saló. La part inferior té un arrambador de mosaic ceràmic. A l’esquerra del saló, al fons, hi trobem el lavabo, remodelat, amb la porta amb vitralls de colors original. Del saló arrenca l’escala principal, de fusta de caoba i aplicacions de llautó. En aquesta mateixa planta baixa, a l’ala Oest, es va construir un gran menjador destinat a esdeveniments especials, segons un projecte inacabat de l’any 1917 de Joan Pallarols. Compta amb unes grans vidrieres de colors amb formes geomètriques i florals. Al fons destaca una xemeneia de pedra amb l’escut familiar esculpit amb relleu i a l’altra banda figuren uns panells de les pintures murals que Alexandre de Riquer va pintar l’any 1901 per a la sala d’actes de l’Institut Industrial de Terrassa. L’obra representa l’agricultura (dones recol·lectant fruita i realitzant treballs de la terra, amb la muntanya de Sant Llorenç del Munt al fons), la indústria (dones treballant peces de roba) i l’exportació (barca de vela carregada amb peces de teixits). La gran taula central prové de la torre Salvans i els llums del Egarenc.
La caixa de l’escala presenta quatre pintures murals de Joaquim Vancells i Vieta. La imatge gran reprodueix “Les altures de Rubió”, lloc on l’heroi familiar, Joaquim de Sagrera, va ser capturat durant la Guerra de la Independència. La resta d’escenes representen les masies propietat de la família Alegre: *Ca n’Ametller d’Abrera, Mas Valls i Can Palet d’Ullastrell. El buit queda cobert per una gran claraboia envidrada de colors amb el lema familiar “Pro patria se et sua”.
La primera planta té un corredor amb vidrieres decorades amb les quatre parts (quarters), que componen l’escut d’armes familiar i els escuts de Catalunya, Terrassa i la Creu de Sant Jordi. S’accedeix a la sala principal, que realitza les funcions de distribuïdor (sala Hernán Cortes), que mitjançant quatre portes dóna accés a les habitacions d’aquesta planta: L’habitació dels forasters (sala del Judici de Salomó), la sala de música (sala Fèlix Mestres) i el dormitori principal o del “bisbe” (sala Salvans). Les quatre sales, que donen a la façana principal, han estat conservades gairebé intactes des de principis del segle XIX, amb pintures murals i del sostre de Josep Arnau i Estrada.
A l’ala Oest, al segon pis, pel qual s’accedeix mitjançant una escala amb barana de ferro forjat i motius vegetals, arribem a un distribuïdor i passadís que ens porta a un lavabo i als dormitoris. Del lavabo, encara es conserva intacte tot el mobiliari de la reforma del 1911: la pila, el mirall, els llums i els armaris. El passadís mostra unes decoracions en ceràmica als marcs de les obertures. Els quatre dormitoris han esdevingut sales monogràfiques dedicades a artistes i literats diversos, com la sala Josep Maria Martínez Lozano.
L’ala Est estava destinada al servei, ja que comptava amb les cuines, el planxador, els safareigs, una gran sala de jocs i les habitacions del nombrós servei al primer pis.
Observacions
Algunes campanyes de premsa i l'acció dels veïns i de la Junta de Museus van impedir l'enderrocament de la casa el 1965. El 1973, amb l'ajut econòmic de la Caixa d'Estalvis de Terrassa, l'Ajuntament va adquirir l'immoble, que el va destinar a museu. Mostra l'ambient d'una casa de l'alta burgesia i conté diverses col·leccions i es continua amb la tasca de restauració i manteniment.
Proteccions:
Protecció: BCIL
Núm. Registre / Catàleg: 6640-I
Disposició: Aprovació definitiva comissió urbanisme
Data Disposició: 31/10/2003
Data publicació: 12/12/2003
