L’hereu universal de l’heretat Llach-Guitó, Josep de Trinxeria i Guitó (advocat i empresari surer) es va casar, a Barcelona, el 30 de setembre de 1897, amb Adelina de Azúa i de Pastors. El mateix any 1897, Josep de Trinxeria, va fer reformar, amb motiu del casament, la casa Llach amb totes les decoracions de la façana i de les estances interiors. Projecte realitzat per l’arquitecte Josep Balet i Duran, familiar dels Trinxeria, que va encarregar l’execució escultòrica a Enric Clarasó i Daudí.
L’edifici consta de planta baixa i dos pisos, amb la façana principal abocada a la gran plaça de la Coma, cosa que li atorga un enorme protagonisme visual, i un jardí a la part posterior on destaca un molí. La façana de la casa es pot inscriure dins del vessant historicista del modernisme.
És un edifici entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos. La façana mostra el parament d’estuc, imitant carreus encoixinats, excepte el sòcol de la planta baixa que és de granit. És simètrica, quant a l’estructura, ordenada en tres eixos verticals i horitzontals, a excepció d’una quarta finestra a la part dreta inferior. La simetria no és del tot completa pel llarg balcó central, representant una escena medieval de cacera, i la porta desplaçada a un costat, sobre la qual hi ha un balcó semicircular individual amb una mènsula representant Sant Jordi lluitant amb el drac. Pel que fa al pis superior, les tres finestres ornamentades amb medallons amb perfils de figures medievals i coronades amb pinacles, culminats amb escultures exemptes de personatges sense identificar, però que a mi em semblen correspondre a un monjo, un burgès i Pere III el Cerimoniós.
La part del darrere compta amb una façana molt senzilla i un jardí amb una torre dipòsit i molí de vent, de planta octogonal, per a l’aigua del pou. La torre és d’inspiració mossàrab i està construïda amb maons d’obra vista.
A l’interior, a la planta baixa, hi destaca la porta que era l’antic separador del menjador de la casa, realitzada amb vitrofanies, elements que imitaven els vitralls, però eren més econòmics i senzills de produir. La que es conserva presenta un disseny de Glacier de l’empresa anglesa McCaw, Stevenson & Orr Ltd. També resulten interessants el paviment hidràulic i l’embigat amb mènsules antropomorfes.
– Fonts:
. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya: https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/20897
. llumiguia-Núm.707-Gener 2012 – La casa Trinxeria de Cassà de la Selva-Joaquim Mundet i Creus: https://www.arcadipla.com/actualitat/noticia/cassa-de-la-selva-inaugura-el-seu-nou-espai-de-joventut-a-can-trinxeria
. Estudi iconogràfic de la façana de Can Trinxeria de Cassà de la Selva – Fàtima López Pérez – Atri Cultura i Patrimoni: https://www.cassaarxiu.cat/images/carpetes/tastets/Estudi%20Iconografic.pdf
. Rondaller: https://www.rondaller.cat/2025/04/09/can-trinxeria-de-cassa/
. Pobles de Catalunya: https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=20331
. surtdecasa.cat: https://surtdecasa.cat/girona/llocs-interes/cassa-de-la-selva/can-trinxeria
. Fotografia de Josep Trincheria i Adelina de Azúa: llumiguia-Núm.707-Gener 2012 – La casa Trinxeria de Cass‡ de la Selva-Joaquim Mundet i Creus:
https://www.arcadipla.com/actualitat/noticia/cassa-de-la-selva-inaugura-el-seu-nou-espai-de-joventut-a-can-trinxeria
. Plànol en alçada: Arxiu Municipal de Cassà de la Selva (AMCS): https://www.cassaarxiu.cat/continguts/cercador-de-planols
Observacions:
L'Ajuntament de Cassà de la Selva va adquirir l'any 2000 l'immoble i va iniciar un llarg i curós procés de restauració que va culminar a finals de l'any 2011.
Actualment s'ubiquen a la primera planta de la casa un Co-working, serveis socials i altres activitats o tallers de caràcter social.
Proteccions:
Protecció: BCIL
Núm. Registre / Catàleg: 2181-I
Disposició: Acord Ple Ajuntament
Data Disposició: 30/04/2009
