Bonaventura Bagaria i Vidal, industrial ceretà que tenia una fàbrica tèxtil a Barcelona i una altra a Castellterçol, va sol·licitar el 1920 llicència d’obres per edificar a la Carretera d’Esplugues una fàbrica on ajuntar les dues indústries que posseïa. El projecte el va fer l’arquitecte Modest Feu i Estrada i l’obra la va fer el constructor de Cornellà Bartomeu Ribas i Palau.
La fàbrica es va començar a construir el 1922 i es va inaugurar el 1925, presentant un excepcional complex modernista per la innovadora combinació de ferro i maó i per la bellesa sòbria del domini del maó vist, com a fàbrica i com a decoració, amb algunes reminiscències medievals o mudèjars.
Consta d’un conjunt d’edificis que conformen un gran complex: un cos central de dues naus unides per una zona que constitueix l’entrada principal, presidida per un cos quadrangular elevat sobre la teulada i cobert amb una original cúpula amb trencadís ceràmic, marcadament modernista. Els altres tres edificis estan disposats perimetralment d’una nau cadascun, i la casa del director.
L’edifici principal, treballat amb maó vist, s’estructura a base de pilars de fosa que sostenen voltes de maó amb tirants de ferro. La presència de lluernes a les dues vessants de les teulades fa pràcticament innecessària l’existència de finestres a les façanes.
Els edificis estan situats segons la funcionalitat: L’edifici principal es compon de dos cossos separats per un eix central que proveïa l’energia per accionar la maquinària; a la part esquerra, la filatura i les metxeres i a la dreta el teler. A la part davantera d’aquest eix hi ha la zona d’oficines, que uneix els dos cossos i dóna a l’entrada principal. Darrere de l’edifici i al centre de l’eix hi ha el gran dipòsit elevat per emmagatzemar l’aigua.
Al costat nord-est hi ha l’edifici destinat a la secció d’acabats (tints, embalatge…) i la casa del director amb el seu garatge (edificada el 1926). La nau del darrere (nord-oest) era el magatzem de matèries primeres, destinació que justifica que sigui l’únic cos del conjunt sense claraboies. La nau del costat sud-oest, de forma trapezoïdal, a l’entrada del complex per al trànsit de la indústria, acollia la casa del porter, la bàscula i els espais coronats amb espectaculars voltes de maó pla decreixents, sostingudes amb tirants de ferro, on se situaven els tallers de manteniment: mecànic, metal·lúrgic i fuster.
Com a mostra d’arquitectura modernista aplicada a les instal·lacions industrials, destaca la combinació de voltes de maó de doble curvatura amb tirants d’acer.
. Fonts:
. L’Avenç de Cornellà: https://lavencdecornella.cat/Titan/ca/not/99/-54
. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural: https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/18463
. Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/F%C3%A0brica_Bagaria
. MMACA: https://mmaca.cat/lassociacio-mmaca/la-nova-seu-de-can-bagaria/
. Fotografia Antiga de la Fàbrica: Esquerra Republicana-Cornellà de Llobregat: https://locals.esquerra.cat/cornella/article/116660/el-jardi-classic-de-can-bagaria
Observacions:
La fàbrica va funcionar fins al 1972. Aleshores va ser ocupada per diferents empreses i en el transcurs dels anys va patir una degradació progressiva.
L'any 2017 va ser adquirida per l'Ajuntament de Cornellà amb la voluntat de rehabilitar els edificis i convertir el conjunt en un centre cultural. A més de les intervencions urgents per aturar la degradació, s'ha arreglat l'edifici nord-oest on s'ha traslladat l'Escola Municipal de Música Roser Cabanes, la casa del director i s'ha enjardinat el solar.
Proteccions:
La Fàbrica Bagaria és un edifici industrial de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, l’any 1985 (IPAC).
L'any 2002 es va declarar Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).
Related Posts
None found
