What
image
  • Bancs
  • Cases unifamiliars
  • imageCementiris
  • Centres d'ensenyament
  • imageCentres sanitaris i assistencials
  • Destruït
  • Edificis culturals i de lleure
  • Edificis industrials
  • imageEdificis públics, administratius o institucionals
  • Edificis religiosos
  • Edificis residencials plurifamiliars
  • Elements de façana o Interior
  • Establiments comercials
  • imageEstacions de tren
  • Fanals
  • Fonts
  • Mercats
  • Mobiliari urbà
  • Monuments públics
  • Parcs Urbans
  • Portals i murs
  • Quioscs
  • Torres
Where
image
image

Entre els anys 1905-1906, tres industrials egarencs (Josep Aymerich i Grané, Pau Amat i Boguñà i Francesc Jover i Barba), compren uns terrenys que havien estat horts, situats al costat de la Rambla d’Ègara, on construiran la nova fàbrica tèxtil a vapor, per això sol·liciten el permís d’obres el 25 de gener de 1907.

Tots tres empresaris encarreguen el projecte de la nova fàbrica a l’arquitecte Lluís Muncunill i Parellada. La construcció es va realitzar entre el 1907 i el 1908, sota la direcció de Muncunill i l’execució de l’obra a càrrec del mestre d’obres Baltà i Comelles. El vapor va ser inaugurat l’u de novembre del 1908.

La fàbrica consta de quatre estructures i un pati: la gran nau de producció de planta rectangular, la secció energètica i motriu formada per tres cossos (el central de més alçada), les dependències de les oficines amb planta en forma d’ele, amb façanes a la Rambla d’Égara i al pati interior, la xemeneia al costat dret del pati, i el moll de càrrega i descàrrega, amb les obertures a terra per abocar el carbó a les bodeques.

Les oficines de la fàbrica estaven situades en dues construccions rectangulars a banda i banda de la gran portalada d’accés. La porta d’accés a la fàbrica és més alta que els dos cossos d’oficines situats a dreta i esquerra, presenta una composició simètrica, amb una gran portada en arc de mig punt i arquivoltes de maons arrodonits als cantells. Una línia d’imposta divideix la façana en dues parts o nivells i té continuïtat sobre l’arc de la porta. La façana és de maó vist tant a les superfícies planes com als elements decoratius, presenta un sòcol de pedra i està coronada per una cornisa sinuosa, de maó arrodonit, amb un petit frontó central arrodonit amb l’any 1909, fet amb trencadís de ceràmica vermella i grisa.

L’edifici de l’energia, que acull les calderes i la màquina de vapor, està situat davant de la porta d’accés a la fàbrica. És un edifici format per tres cossos construïts amb maó vist, el central de més alçada que els dos laterals. La façana d’aquests tres cossos presenta una composició simètrica.

El cos central té una façana estructurada a tres nivells, el nivell inferior té una petita obertura amb arc rebaixat. A banda i banda de la porta dues escales permeten l’accés a un replà situat davant d’una gran portalada que dóna accés a la sala de la màquina de vapor. Als costats observem dos grans finestrals i, per sobre, una línia d’imposta separa la façana del segon nivell. Entre la imposta i el coronament s’obren tres finestres circulars. Al centre del frontó hi ha un respirador i per sobre de la cornisa corbada de maons, una campana marcava l’inici i el final de la jornada de treball. A banda i banda del cos central hi ha uns edificis més baixos amb tres grans portes, que completen la zona de producció d’energia.

El 1915 la fàbrica va ser electrificada, col·locant el quadre elèctric al cos esquerre.

La xemeneia està situada al pati, a la dreta de l’edifici motriu i té forma troncocònica, amb cèrcols que reforcen l’estructura. La base és octogonal de 7 metres d’alçada, amb arcuacions i motllures; al coronament té collarets de diferents amplades amb ceràmica esmaltada. El fust té 35 metres d’alçada i un pas interior de 2,30 metres.

La nau de producció és un gran edifici de planta rectangular, de 12.000 m2 de superfície, extraordinàriament uniforme i diàfan, sense compartimentacions, on Muncunill aconsegueix un edifici funcional, concebut per assolir una alta productivitat i estèticament excepcional.

La sustentació de la coberta es fa gràcies a 300 pilars de ferro colat per sostenir les barres dels eixos i politges que impulsaven les diferents màquines de la indústria tèxtil, les columnes van ser fabricades per Tallers Nuevo Vulcano de Barcelona.

La coberta construïda amb arcs i voltes catalanes de maó pla, campaniformes, tensades amb ferro, que es combinen alternativament amb claraboies inclinades, gairebé verticals i tantes com voltes de la coberta, adopten el sistema de dents de serra. Cada volta ondulada és sostinguda per quatre arcs de maó de dues altures diferents que es recolzen sobre bigues de ferro i quatre columnes de ferro fos, davant de cada volta una gran claraboia de vidre il·lumina l’interior de la nau.

L’arquitecte Lluís Muncunill i Parellada va aconseguir la plena maduresa creativa desenvolupant un llenguatge propi dins del context modernista, va aconseguir un extraordinari domini de la volta de maó pla i va rellançar la tradició de la volta catalana a una perfecció i una audàcia que mai no s’havien vist abans.

La fàbrica Aymerich, Amat i Jover, feia tots els processos tèxtils de la llana: filar, teixir, tintar i acabar. Per comercialitzar la tela de llana tenien un magatzem de venda fora de la fàbrica, el magatzem Joaquim Alegre, situat a la placeta Saragossa, 2.

. Fonts:

. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya: https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/28214

. Passejant per Terrassa – Vapor Aymerich, Amat i Jover – Jordi Plana i Nieto: https://jplananieto.blogspot.com/2016/11/vapor-aymerich-amat-i-jover.html?sc=1763488337572#c7581925813232876788

. Libro: Guia: Arquitectura Modernista en Cataluña –  R. Lacuesta y A. González – Editorial GG

. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya – ACORD GOV/83/2019: https://dogc.gencat.cat/ca/document-del-dogc/?documentId=851162

. Wikipedia: https://es.wikipedia.org/wiki/Vapor_Aymerich,_Amat_y_Jover

. Fotografia antiga: RE-CONOCE: https://re-conoce.org/logropedia/1182/

Q Observacions:

Amb les riuades de 1962, l'edifici va quedar molt afectat. Finalment, la fàbrica va tancar al 1976. L'any 1983 el conjunt fou comprat per la Generalitat de Catalunya i adaptat per al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, segons projecte dels arquitectes Carles Escudé i Muncunill i Ramon M. Puig i Andreu.

Q Proteccions:

Protecció: BCIL
Núm. Registre / Catàleg: 6630-I
Disposició: Aprovació definitiva comissió urbanisme
Data Disposició: 31/10/2003
Data publicació: 12/12/2003
........
Protecció: BCIN
Núm. Registre / Catàleg: 4407-MH-EN
Disposició: Acord Govern Generalitat
Data Disposició: 4/06/2019
Data publicació: 6/06/2019

Additional Details

  • Estilo:Modernisme
  • Años de construcción:1907 - 1908
  • BCIL Bien Cultural de Interés Local
  • BCIN Bien Cultural de Interés Nacional

Related Posts

None found

image