És un edifici entre mitgeres de planta baixa i tres plantes pis. Va ser dissenyat per l’arquitecte municipal Josep Maria Pujol i de Barberà, tot i que els plànols els va signar l’arquitecte Pere Caselles i Tarrats, per incompatibilitat de funcions.
L’edifici és de façana simètrica, amb la planta baixa formada per la porta d’accés al centre i una obertura a banda i banda per a comerç. Al primer pis destaca una gran tribuna central amb un balcó a cada costat. Al segon pis el balcó central està format per la part superior de la tribuna i també compta amb un balcó a cada costat. El tercer pis està format per tres balcons individuals i l’edifici culmina una cornisa recta. A mesura que guanyen altura, els balcons es van fent més petits, amb la qual cosa s’aconsegueix una perspectiva d’alçada i d’estilització.
Cal destacar la tribuna central amb columnes i capitells rectes, decorada amb garlandes. També destaca el treball en ferro forjat de reixes i baranes.
El vestíbul és estret i llarg, amb marcs de guix a les parets i un arc rebaixat amb columnes que dóna accés a l’escala. Per sobre, una finestra amb reixa facilita la il·luminació de l’escala.
. Font:
. Arquitectura Modernista: https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/tarragona/tots/casa-jose-icart-bargallo-fonda-callau
