Joan Amigó i Barriga (Badalona, 27 de gener del 1875 – Badalona, 29 de desembre del 1958) va ser un arquitecte català, representant de l’escola modernista tardana i màxim representant d’aquest estil a Badalona.
Va néixer al carrer de Francesc Layret 14, on el seu pare feia de xocolater. Fill de Ramon Amigó i Umbert i de Francisca Barriga i Torner. Poc després del seu naixement, el pare va morir i la mare es va casar per segona vegada amb el mestre d’obres Jaume Botey i Garriga, que seria qui va despertar l’interès d’Amigó per dedicar-se a l’arquitectura. Durant la seva infantesa i joventut va viure en una petita masia anomenada Can Po Canyadó.
Va estudiar al Liceu Poliglota de Barcelona i després va cursar la carrera d’arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i va obtenir el títol el 1900. Havia tingut contacte amb la tasca de la construcció, ja que abans d’estudiar arquitectura havia après a fer de la paleta i l’esforç que suposava cadascun dels treballs que estaven lligats. Pel seu viatge de final de curs va anar a Viena, i el 1908 torna per assistir al VIII Congrés Internacional d’Arquitectura, un dels sis arquitectes que hi van anar en representació de Catalunya. D’altra banda, va estar ben relacionat amb l’àmbit cultural i artístic del moment, ja que era un dels personatges que assistien a les conegudes tertúlies de la taverna Els Quatre Gats, a més de fer diversos viatges amb bicicleta pel sud de França.
El 1910 es casa amb Concepció Amat i Planas. Van tenir tres filles i van anar a viure al carrer Trafalgar de Barcelona.
Amigó és clarament un representant de l’escola modernista, però la seva promoció no segueix les mateixes directrius de la primera, representada per Gaudí o Domènech i Montaner, sinó que ja han abandonat seguir les novetats procedents d’Europa i consideren el modernisme com una tradició i no una revolució, com ho havien considerat els seus predecessors amb anterioritat. A més, Amigó presenta noves influències clarament definides d’altres estils contemporanis de l’època, concretament de la Secessió vienesa i fins i tot de l’escola de Glasgow.
El 1913 s’encarrega de les obres de la casa Bau, a Tortosa, i a l’any següent (1914) és nomenat arquitecte municipal de Badalona, càrrec del qual dimitirà el 1924 durant la Dictadura de Primo de Rivera. El 1926 és nomenat membre de la Junta d’Obres de la Parròquia de Santa Maria. Membre també de la Junta d’Obres de la de Sant Josep, de la qual va ser arquitecte durant força temps. Tot i que és destacat pels seus edificis, també va fer obres d’interiorisme, la tomba de la família Bosch al Cementiri Vell de Badalona o el Llit de la Mare de Déu de la parròquia de Santa Maria, obra destruïda el 1936.
Dibuixa la portada de Gent Nova, revista portaveu del Centre Catalanista Badaloní. Així mateix, és autor del projecte de Senyera oferta per les dones badalonines a Gent Nova, que va obtenir el primer premi al concurs de Senyeres de Sabadell l’agost de 1907. Va tenir cura, també, del projecte de la senyera de l’Orfeó Badaloní.
Va morir el 30 de desembre de 1958
– Fonts:
. Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Amig%C3%B3_i_Barriga
. Ruta Europea del Modernisme: http://www.artnouveau.eu/ca/author.php?author=12
. Joan Amigó i l’Arquitectura Modernista a Badalona – Pepa Solé: https://raco.cat/index.php/CarrerArbres/article/view/294764/383299
. En el cinquentenari de la mort de l’avi Joan – Joan Soler i Amigó: file:///F:/Descargas%20Joan/294473-Text%20de%20l’article-409355-1-10-20150617.pdf
