What
image
  • Bancs
  • Cases unifamiliars
  • imageCementiris
  • Centres d'ensenyament
  • imageCentres sanitaris i assistencials
  • Destruït
  • Edificis culturals i de lleure
  • Edificis industrials
  • imageEdificis públics, administratius o institucionals
  • Edificis religiosos
  • Edificis residencials plurifamiliars
  • Elements de façana o Interior
  • Establiments comercials
  • imageEstacions de tren
  • Fanals
  • Fonts
  • Mercats
  • Mobiliari urbà
  • Monuments públics
  • Parcs Urbans
  • Portals i murs
  • Quioscs
  • Torres
Where
image
image
Manuel Ballarín-Foto2
Manuel Ballarin001
Anunci
Manuel Ballarin002
Factura

Manuel Ballarín i Lancuentra, (Aragó, 1863 – Biescas (Osca), 23 de setembre de 1915), va ser un artista forjador modernista i autor de les grans obres dels arquitectes de més prestigi a l’època.

El 1885 va crear taller propi de fosa i forja artística conegut com a Casa Ballarín. Estava situat al carrer Peu de la Creu de Barcelona i era el més important que existia a la ciutat a finals del segle XIX i principis del XX, amb més de 20 operaris, entre els quals hi havia Francesc Pujols, embotidor; Josep Guardiola, forjador; Andreu Carbonell, ajustador i, de manera circumstancial, un jove Joaquim Folch i Torres que el 1903, amb disset anys, va fer de dibuixant a Casa Ballarín per ajudar la família després de la mort del seu pare.

Va participar a l’Exposició Nacional d’Indústries Artístiques celebrada el desembre de 1892 al Palau de Belles Arts de Barcelona, inaugurat el 1888, on presentava una taula de centre i un parell de treballs de reixes decoratives que van tenir una acollida molt favorable.

El 1898 va començar a fabricar caixes de cabals i bàscules, una de les que es conserva al museu d’Història de la Medicina a Barcelona. Des del 1900, comença a incorporar la producció mecanitzada de peces seriades presentades en un catàleg que es podien combinar entre elles de diferents maneres per aconseguir peces d’aparença única i artesanal a preus competitius. Ballarín va ser sens dubte el millor exemple de modernització del sector de la forja de lèpoca.

Va ser l’autor de la forja artística de les principals obres de l’arquitecte Puig i Cadafalch, que va arribar a ser soci del seu taller el 1898, i que el va fer el 1907 una casa al carrer Perill de Barcelona, a prop del taller al carrer Còrsega entre els carrers de Venus i Perill. Les obres de Puig i Cadafalch en què va col·laborar són:

. 1896: V Misteri de Dolor del Via Crucis de Montserrat.

. 1896: Casa Martí, on destaca la reixa de la tanca del passatge del Patriarca.

. 1898: Hotel PetitPalace  el carrer de la Boqueria, antiga fonda Dalí. Un edifici del mateix propietari que la casa Martí.

. 1901: Casa Amatller

.1901: Casa Macaya, juntament amb el taller d’Esteve Andorrà

. 1902: Panteó Costa-Macià, cementiri de Lloret de Mar

. 1903: Suport de l’aler de la Casa Serra

. 1903: Casa Terrades

. 1904: Portes del Palau del Baró de Quadras

. 1911: Casa Pere Company, un edifici d’estil sezession on les reixes conserven un estil encara molt neogòtic.

Amb el seu cunyat, l’arquitecte municipal de Barcelona, Pere Falqués, va col·laborar en la realització dels famosos fanals-banc del Passeig de Gràcia i els fanals del Passeig de Lluís Companys.

Són obra seva també les reixes del Palau de Justícia de Barcelona d’Enric Sagnier i una sèrie d’innombrables obres més per tota la ciutat.

– Fonts:

. Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Manuel_Ballar%C3%ADn_i_Lancuentra

. RACBASJ.-Butlletí XXV, 2011- Les arts del ferro al servei de l’arquitectura modernista – Lluïsa Amenós – Doctora en Història de l’art: https://www.google.com/search?q=Manuel+Ballar%C3%ADn+i+Lancuentra&ei=MtHzYdCMGK6IlwT396n4DQ&start=10&sa=N&ved=2ahUKEwjQ7dzWqdT1AhUuxIUKHfd7Ct8Q8NMDegQIARBK&biw=1680&bih=907&dpr=1