Aureo Bis i Mas de Xaxars (Barcelona, 1863 – Barcelona, 19 d’agost del 1907), va ser un arquitecte català.
Fill d’Andreu Avel·lí Bis i Petit, tinent d’alcalde i conseller de l’Ajuntament de Barcelona, i d’Aurea Mas de Xaxars i Rosés. Va contreure matrimoni amb Modesta Planella i Ferrer, amb qui va tenir tres fills.
Va cursar Ensenyament Professional de Dibuix, Pintura, Escultura i Gravat a l’Escola Llotja durant els anys 1879 i 1880 i, posteriorment, va començar els estudis d’Arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, on va rebre el títol d’arquitecte el 1889.
La seva obra arquitectònica, majoritàriament cases particulars, figura entre l’extensa producció d’edificis per a burgesos de Barcelona i rodalies de finals del segle XIX i principis del XX, coincidint amb l’expansió de la ciutat mitjançant la creació de l’Eixample i l’annexió de municipis limítrofs com Sant Gervasi de Cassoles o Gràcia. Aquesta arquitectura burgesa recull, en un estil eclèctic, les tendències artístiques del segle XIX com el neoclassicisme, historicisme, romanticisme, neogòtic i modernisme.
El 1889, acabada d’acabar la carrera d’arquitecte, va ser nomenat Cap subaltern del Cos de Bombers de Barcelona, càrrec que va ocupar fins a la seva mort. Des dels inicis, la seva vida professional va estar caracteritzada per la coexistència de la seva activitat com a arquitecte i el càrrec al Cos de Bombers de Barcelona.
El 22 d’abril de 1893, fou nomenat arquitecte municipal de Sant Gervasi de Cassolas, aleshores municipi independent. Quan Sant Gervasi es va annexionar a la ciutat de Barcelona, va ser nomenat ajudant de les oficines de vialitat de l’Ajuntament de Barcelona.
– Fonts:
. epdlp: https://www.epdlp.com/arquitecto.php?id=17571
. Viquipèdia: https://es.wikipedia.org/wiki/Aureo_Bis_Mas_de_Xaxars
