Lluís Bonet i Garí ( Argentona (el Cros), 5 d’agost del 1893 – Barcelona, 30 de gener del 1993), va ser un arquitecte català.
Fill de Miquel Bonet i Amigó i de Candelària Garì i Cañas. Es va casar el 1924 amb Maria Mercè Armengol i Tubau. Van ser pares del compositor Narcís Bonet i Armengol, de l’arquitecte Jordi Bonet i Armengol i del rector Lluís Bonet i Armengol i oncles del ceramista i escultor Jordi Bonet i Godó.
La seva vocació per l’arquitectura va sorgir gràcies a Josep Puig i Cadafalch, que el 1898 va restaurar Can Garí del Cros, la masia on Lluís Bonet va néixer. Lluís Bonet i Garí va obtenir el títol d’arquitecte el 1918 i es va formar juntament amb Josep Puig i Cadafalch i també va ser un dels deixebles i admiradors que van girar al voltant de Gaudí, a qui va conèixer el 1914. A partir del 1952 va treballar a les obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família, i juntament amb Francesc de P. Quintana i Isidre Puig Boada, va projectar la façana de la Passió amb els seus campanars.
Quan a l’inici de la Guerra Civil grups d’exaltats van incendiar la rectoria de la Sagrada Família, i amb ella els models en guix del temple deixats per Gaudí, Lluís Bonet i Garí va anar ràpidament a salvar tant com sigui possible, arriscant la seva vida. Lluís Bonet i Garí va ser nomenat arquitecte director de la Sagrada Família, tasca que va exercir entre el 1971 i el 1980.
Pel que fa a la seva obra de nova planta, Bonet, format en plena eclosió del moviment noucentista, va projectar nombroses i interessants obres en aquest llenguatge (la masoveria i el jardí de Can Garí, al Cross d’Argentona, 1926; la Casa Salvat , a el carrer del Consell de Cent, 486, de Barcelona, 1928; el pavelló per al Banc Vitalici, de l’Exposició Internacional de Barcelona, 1929, amb un marcat accent déco), i també es va acostar al llenguatge racionalista (edifici Polydor, a Sant Adrià de Besòs, 1930; Casa Maria Darna, a l’avinguda Pearson, de Pedralbes, 1933, o el Banc Vitalici, de Barcelona, 1936-1945).
Va col·laborar a l’Obra de la Masia Catalana fins a l’esclat de la guerra civil espanyola (1936-1939) i va publicar Les Masies del Maresme.
Va ser protector de la cultura catalana després de la guerra, i del 1941 al 1959 va mantenir a casa seva les sessions de l’Institut d’Estudis Catalans i de les seves filials, dels Amics de la Poesia i d’altres. El 1982 va rebre la Creu de Sant Jordi.
– Fonts:
. DHAC-Diccionari d’historiadors de l’art català, valencià i balear: https://dhac.iec.cat/dhac_mp.asp?id_personal=283
. Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Bonet_i_Gar%C3%AD
. El poder de la palabra: https://www.epdlp.com/arquitecto.php?id=5350
. Geneanet: https://gw.geneanet.org/tresserras?lang=es&n=bonet+i+gari&oc=0&p=lluis
. Serra d’Or – Lluís Bonet i Garí, o la silenciosa fidelitat – Marcel Riera y J. Boix: https://www.academia.edu/11230194/Llu%C3%ADs_Bonet_i_Gar%C3%AD_o_la_silenciosa_fidelitat
. Cap de Creus – Ajuntament d’Argentona (Febrer 1993): https://argentona.cat/ARXIUS/radio/CapdeCreus/2016/CDC07_TOTAL2.pdf
