What
image
  • Bancs
  • Cases unifamiliars
  • imageCementiris
  • Centres d'ensenyament
  • imageCentres sanitaris i assistencials
  • Destruït
  • Edificis culturals i de lleure
  • Edificis industrials
  • imageEdificis públics, administratius o institucionals
  • Edificis religiosos
  • Edificis residencials plurifamiliars
  • Elements de façana o Interior
  • Establiments comercials
  • imageEstacions de tren
  • Fanals
  • Fonts
  • Mercats
  • Mobiliari urbà
  • Monuments públics
  • Parcs Urbans
  • Portals i murs
  • Quioscs
  • Torres
Where
image
image
Josep Font Gumâ2
Josep Font i Gumà, nou segell personalitzat de Vilanova i la Geltrú

Josep Font i Gumà (Vilanova i la Geltrú, 23 de enero de 1859 – 4 de julio de 1922) va ser un arquitecte català.

Descendent d’indians, el seu pare Francesc Font i Parés, va ser el creador de la societat naviliera Font i Riudor per al comerç amb Cuba, i la seva mare Antònia Gumà i Ferran, de la família dels creadors de la segona fàbrica amb màquina de vapor de Catalunya o del Ferrocarril de Valls a Vilanova i Barcelona. Va contreure matrimoni amb Montserrat Fors i de Conca i van tenir dos fills.

Va estudiar a l’Escola superior d’Arquitectura de Barcelona, on es va graduar el 1885. Amb l’exposició Universal del 1888 va tenir l’oportunitat de formar part de l’equip que hauria de deixar una empremta destacada a l’arquitectura catalana amb la introducció del nou estil del modernisme . Va ser un notable seguidor d’aquest moviment iniciat per Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch.

Va ser col·laborador i amic, i d’alguna manera continuador, de l’arquitecte Antoni Maria Gallissà i Soqué. Entre tots dos van elaborar els plànols de la nova església i rectoria de Cervelló (1896-1908). També es van dedicar a la recuperació de models antics de rajoles, del segle XVI, i a la creació de tipologies semblants.

Va tenir molta dedicació a les arts decoratives i preocupació per les rajoles antigues com a inspiració per a una renovació de la ceràmica arquitectònica. A les obres, sovint va emprar rajoles, algunes dissenyades per ell. A més de projectes de nous models de rajoles, també va realitzar mosaics hidràulics.

Josep Font va projectar obres importants a les poblacions del Garraf i també a Barcelona, com: La font de la plaça de Soler i Gustems (1892) – Vilanova i la Geltrú; l’ampliació de la Casa d’Ampara al carrer de la Llibertat (1893) – Vilanova i la Geltrú; vila Hispanoàrab (1893-1899), amb Manuel Vega i March – Barcelona; Església Parroquial de Sant Esteve (1896-1908), amb Antoni Maria Gallissà i Soqué – Cervelló; Can Miret de les Torres (1898) – Sant Pere de Ribes; la reforma del Banc de Vilanova (1901) – Vilanova i la Geltrú; casa Ricardo-Forn “La Montserratina” (1901) – Vilanova i la Geltrú; el Redós de Sant Josep i Sant Pere (1901-1906) – Sant Pere de Ribes; casa Josep A. Massip (1903) – Argentona; Ateneu Barcelonès (1906), amb Josep M.Jujol – Barcelona; font de la Farmàcia (1906) – Sant Pere de Ribes; Ca la Brigida (inici segle XX) – Sant Pere de Ribes; Cal Jove (inici segle XX) – Sant Pere de Ribes; Can Maurici (inici segle XX) – Sant Pere de Ribes; Can Pau Artigas o Can Pepus (inici del segle XX) – Sant Pere de Ribes; els edificis i la capella dels Esbarjos (inici segle XX) – Vilanova i la Geltrú; les primeres construccions de la fàbrica de Pirelli S.A. (1908) – Vilanova i la Geltrú; ampliació de la nau de l’Hospital S. Antoni Abat (1908) – Vilanova i la Geltrú; Vila Carmen-Casa Lluís del Val (1908-1912) – Barcelona; ampliació del Mas Roquer (1908-1913) – Vilanova i la Geltrú; Can Quima (1910) – Sant Pere de Ribes; ampliació i reforma de la Masia de Samà (1910) – Vilanova i la Geltrú; casa de Mercedes Niqui (1910) – Barcelona; Hospital Sant Joan Baptista (1910-1912) – Sitges; . Vila Sant Rafael (xalet núm. 4) (1911) – Vilanova i la Geltrú; el Xalet del Nin o Miramar (1913) – Vilanova i la Geltrú; casa Puig i Colom (1913-14) – Barcelona; la restauració de la masia de Mas Roquer (1915) – Vilanova i la Geltrú; la casa per a directius de Pirelli a la rambla de la Pau (1919) – Vilanova i la Geltrú

Va pertànyer a la Junta de l’Ateneu Barcelonès (1900), va ser president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya (1916-1918) i va ser rebut com a acadèmic de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 1920.

Va tenir activitat política, guanyant una acta de diputat provincial com a candidat de la Lliga Regionalista a les eleccions de 1911, sent un dels diputats en la constitució de la Mancomunitat de Catalunya de Prat de la Riba (1914).

– Fonts:

. EPSEB-UPC – El Redós de Sant Josep i Sant Pere – Carlos Montero Sellés

. Viquipèdia:  https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Font_i_Gum%C3%A0

. Real Academia de la Historia: https://dbe.rah.es/biografias/50031/josep-font-i-guma