Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 22 de juliol del 1876 – Barcelona, 2 d’agost del 1951), va ser un arquitecte català.
Els pares es deien Jeroni Martorell i Cuní, nascut a Barcelona i dedicat al comerç i Àngela Terrats; els avis paterns eren Josep Martorell i Manuela Cuní, naturals de Calella. Per tant, també estava emparentat amb el naturalista calellenc Miquel Cuní i Martorell.
Va cursar estudis secundaris amb els pares jesuïtes del carrer Casp de Barcelona i a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, va tenir com a professors Lluís Domènech i Montaner, August Font i Carreras i Josep Puig i Cadafalch, llicenciant-se el 13 de març de 1903. En la seva etapa d’estudiant, va estar treballant de delineant amb els arquitectes Ventosa, i després va fer un viatge d’estudis per França, Itàlia, Suïssa, Alemanya i Àustria, on va conèixer les avantguardes de l’arquitectura i l’urbanisme.
De la seva carrera professional cal destacar diferents facetes. D’una banda, com a arquitecte municipal de Granollers (1905-1907) i de Calella (1913-1951), lloc d’origen de la família paterna i on deixaria nombroses obres. D’altra banda, la seva activitat a l’exercici lliure de la professió (1903-1947), influït en una primera etapa pel Modernisme i els corrents europeus de principis del segle XX, que ell va divulgar a Catalunya per mitjà d’articles de gran importància, i en una segona etapa, pels pressupostos ideològics i culturals del Noucentisme. Finalmente, su obra en el campo de la restauración monumental, como arquitecto jefe del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputación de Barcelona (1915- 1951), creado en 1914 en el marco institucional de la Mancomunitat de Catalunya, y como arquitecto conservador de monumentos nacionales de la Tercera Zona de España (1929-1936), que depenia del Servei de Monuments Nacionals del Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts i que abastava Catalunya, part d’Aragó (província de Terol) i de València (províncies de Castelló i València) i les Illes Balears. Va organitzar el fons documental del Servei de la Diputació amb una ingent tasca de catalogació del patrimoni artístic català i va afrontar les intervencions als monuments amb mètode, rigor científic i criteri pragmàtic, partint del coneixement històric de l’edifici i del respecte al seu passat, donant prioritat a treballs de consolidació i manteniment que a grans actuacions de reforma, i tenint com a objectius la millora de l’entorn i l’ús o reutilització dels immobles abandonats.
El 1921 va fundar una oficina tècnica de Projectes i Pressupostos d’Obres Municipals, des de la qual va realitzar mercats, escorxadors, cases consistorials, escoles i grups escolars, projectes d’urbanització i jardins, que es van aixecar a Catalunya (Argentona, Batea, Calella, Castellfollit del Boix, Granollers, Manresa, Mataró, Mataró Joan de les Abadesses, Suria, Vilassar de Dalt, Vilobí d’Onyar, etc.), i en alguns pobles d’Espanya, com Molina de Segura (Múrcia), Villanueva d’Alcolea (Castelló), Camargo (Cantàbria) i d’altres.
No hem d’oblidar la seva personalitat com a arquitecte d’obres de nova planta que ha estat força eclipsada pel seu treball com a conservador i restaurador del patrimoni. Gairebé la majoria de la seva activitat com a arquitecte s’estén per Catalunya, centralitzat i focalitzat sobretot a Granollers, des del 1905 fins al 1936 com la casa Blanxart (1904), i Calella, des del 1925 fins a la seva mort el 1951.
Vocal de la Junta de Museus de Barcelona (1912-1925), des d’on organitza i dirigi el Repertori Iconogràfic de l’Art Espanyol, Secció Espanya Monumental, per a l’Exposició d’Indústries Elèctriques de Barcelona de 1923 i per a l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929;
Fonts:
. Real Academia de la Historia: https://dbe.rah.es/biografias/12198/jeroni-martorell-terrats
. Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Jeroni_Martorell_i_Terrats
. Arquitectura Catalana.Cat: https://www.arquitecturacatalana.cat/ca/autors/jeroni-martorell-terrats
. Jeroni Martorell, el servei de monuments històrics i la salvaguarda del patrimoni de la Generalitat de Catalunya (1936-1939) – Jordi Amat i Teixidó: https://www.raco.cat/index.php/Singladures/article/download/203864/272454
