Josep Maria Miró i Guibernau (Vilanova i la Geltrú, 24 de març del 1889 – Barcelona, 5 d’abril del 1966) va ser un arquitecte català.
Llicenciat el 1913. Va ser un dels representants més joves del Modernisme català i arquitecte municipal de Vilanova i la Geltrú. Les seves obres van evolucionar des del modernisme, que conserva fins al 1930, fins a un noucentisme amb signes de racionalisme dels anys 1940.
Estava casat amb Odila Gumà i Carreras, néta de Francesc Gumà i Ferran. Altres personatges rellevants van ser el seu oncle Gaspar Miró i Lleó (pintor) i el seu cosí, Amadeu Hurtado i Miró.
Una de les seves primeres obres va ser al Figueró on va construir la casa consistorial i escola cap a 1914-1915, un edifici d’un estil molt similar al que Joaquim Raspall practicava a la zona del Vallès Oriental i que va fer que durant molts anys hagi estat atribuïda a aquest arquitecte contemporani seu. Altres actuacions al Vallès Oriental se situen a Granollers, on va realitzar l’Hospital de Granollers entre el 1919-1923 i la reforma de la Fonda Europa el 1923.
Va ser l’arquitecte municipal de la seva ciutat natal des del 1917 fins a la seva jubilació, substituint en el càrrec Bonaventura Pollés Vivó.
Una de les primeres actuacions com a arquitecte municipal correspon a la Ciutat jardí de Ribes Roges, iniciada el 1910 pel seu antecessor, i en què Miró va projectar l’ordenació total del sector d’acord amb la tipologia de ciutat jardí, el 1917.
Entre les seves construccions més destacades a Vilanova hi ha el Pòsit de Pescadors (1925), les Escoles Graduades (1932) i el Mercat Públic (1941). A nivell de construcció privada destaca Can Pahissa (1921) i Can Magriñà (1923), entre d’altres.
– Fonts:
. Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Mir%C3%B3_i_Guibernau
. El poder de la palabra: https://www.epdlp.com/arquitecto.php?id=5627
. Butlletí de la Biblioteca Museu Balaguer: https://raco.cat/index.php/ButlletiBalaguer/article/view/351167
