What
image
  • Bancs
  • Cases unifamiliars
  • imageCementiris
  • Centres d'ensenyament
  • imageCentres sanitaris i assistencials
  • Destruït
  • Edificis culturals i de lleure
  • Edificis industrials
  • imageEdificis públics, administratius o institucionals
  • Edificis religiosos
  • Edificis residencials plurifamiliars
  • Elements de façana o Interior
  • Establiments comercials
  • imageEstacions de tren
  • Fanals
  • Fonts
  • Mercats
  • Mobiliari urbà
  • Monuments públics
  • Parcs Urbans
  • Portals i murs
  • Quioscs
  • Torres
Where
image
image
JOSEP PUIG I CADAFALCH
JOSEP PUIG I CADAFALCH_Firma
Firma
Puig Cadafalch, Josep-Despatx

Josep Puig i Cadafalch (17 d’octubre del 1867 – 23 de desembre del 1956), arquitecte català, un dels més importants del modernisme català.

Va néixer a Mataró, una ciutat industrial costanera de la província de Barcelona (Espanya). Va estudiar arquitectura i ciències exactes a Barcelona, i quan va acabar va tornar a Mataró, on va assumir el càrrec d’arquitecte municipal amb només 24 anys. Va romandre en aquest lloc durant cinc anys, període en què va construir també els seus primers edificis a Mataró.

Posteriorment Puig va ser nomenat catedràtic a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, a les especialitats d’hidràulica i de resistència de materials. L’any 1917 va assumir el càrrec de President de la Mancomunitat de Catalunya, des d’on va elaborar un ambiciós pla d’ensenyament i cultura i va impulsar les excavacions arqueològiques d’Empúries. També va fer que es construïssin noves carreteres i que es desenvolupés l’agricultura. El 1923 va ser destituït i substituït per Alfons Sala.

Puig va ser deixeble de Lluís Domènech i Montaner, i se’l considera l’últim representant del modernisme i el primer del noucentisme. Segons alguns experts, la seva obra es pot dividir en aquests tres períodes diferents.

El primer període és modernista. L’arquitecte utilitza com a model la masia de l’aristocràcia catalana, a la qual afegeix elements d’inspiració nòrdica. A aquest període pertanyen edificis com la Casa Amatller, la Casa Martí i, en especial, la Casa de les Punxes o Casa Terrades. Totes aquestes obres van ser realitzades entre 1895 i 1905.

El segon període es pot definir com a idealisme racional, una tendència arquitectònica basada en els gustos de la nova alta burgesia. Els edificis són dissenyats amb criteri més racional i pràctic. Són representatives d’aquest període la Casa Trinxet, la Casa Muntades i la Casa Company.

El tercer període és monumentalista i es desenvolupa paral·lelament a la preparació i la celebració de l’Exposició Internacional de Barcelona (1929), de la qual Puig en fou l’arquitecte principal. En aquesta etapa creativa els edificis estan inspirats en l’arquitectura romana, que no obstant es combina amb elements típics de València i Andalusia. Les parets són grogues, i s’utilitzen nombroses columnes com a elements estructurals. De tot això en resulta un atractiu estil neobarroc.

Puig va mostrar gran interès per l’arquitectura dels Estats Units, i va arribar a dissenyar un edifici, la Casa Pich, inspirat en l’obra de l’arquitecte nord-americà Louis Henry Sullivan. A més del seu treball com a arquitecte, va realitzar una tasca important com a historiador especialista en art i va escriure diversos assajos sobre l’arquitectura romànica i gòtica a Catalunya, així com nombrosos llibres. Durant la Guerra Civil Espanyola es va exiliar a París i va fer classes magistrals sobre arquitectura i història en nombroses universitats, cosa que li va valer el reconeixement internacional. Puig va rebre el títol de doctor honoris causa per diverses universitats, entre elles la de París. En tornar a Espanya es va trobar que el nou règim polític no li permetia exercir d’arquitecte, per la qual cosa només va poder rehabilitar i restaurar edificis i monuments històrics. El 1942 va ser nomenat president de l’Institut d’Estudis Catalans, càrrec en què va romandre fins a la seva mort.

Va morir a la seva residència de Barcelona a l’edat de 89 anys.

– Obres:

. Casa Avel.lí Trinxet (Barcelona, desapareguda)

. Casa Amatller (Barcelona; Pg. de Gràcia, 41)

. Casa Coll i Regàs (Mataró, Barcelona)

. Casa Furriols (La Garriga, Barcelona)

. Casa Garí (Argentona, Barcelona)

. Casa Macaya (Barcelona)

. Casa Marti (Barcelona)

. Casa Muley-Afid (Barcelona)

. Casa Muntades (Barcelona)

. Casa Miquel Parera Partegás (Mataró, Barcelona)

. Casa Pere Company (Barcelona; carrer Buenos Aíres)

. Casa Puig i Cadafalch (Argentona, Barcelona)

. Casa Sastre Marquès (Barcelona)

. Casa Serra (Barcelona)

. Casa Sisternes (Mataró, Barcelona)

. Casa de les Punxes/Casa Tarrades (Barcelona; Av. Diagonal, 416-420) (1903 – 1905)

. Fábrica Casaramona (Barcelona)

. Palau Baró de Quadras (Barcelona; Av. Diagonal, 373 i Rosselló, 279) (1904 – 1906)

. Torre Pastor de Cruïlles (Barcelona)

. Capella del Santíssim de l’Església de Sant Julià d’Argentona (Argentona, Barcelona)

. Ajuntament de Mataró (Mataró, Barcelona)

. El Rengle (Mataró, Barcelona)

. La Beneficiència (Mataró, Barcelona)

. Cavas Codorniu (Sant Sadurní d’Anoia, Barcelona)

. La Telegrafía (El Prat de Llobregat, Barcelona)

. Tercer Misteri de Goig i Cinquè Misteri de Dolor del Rosari Monumental de Montserrat (Monistrol de Montserrat, Barcelona)

. Casa Pilar Moragues (Viladecans, en el antic Camping el Toro Bravo)

. Plaça d’Espanya (Barcelona)

. Palaus d’Alfonso XIII y Victoria Eugenia, per a l’Exposició Internacional de Barcelona (1929)

– Fuente:

. Wikipedia: es.wikipedia.org