Jaume Torres i Grau, (Barcelona, 1879-1945), fou un arquitecte modernista, titulat per l’Escola d’Arquitectura de Barcelona el 1903.
El seu avi Josep Torres Ferrán va ser un contractista barceloní. Va fundar amb Cortinas i Piera l’empresa del Foment d’Obres i Construccions, a finals del segle passat. Els germans Jaume i Raimon Torres (arquitectes) van formar, juntament amb el pare Josep (constructor) la Societat Torres Germans, dedicada a projectar i construir edificis residencials i públics. Jaume signava, com a arquitecte, tots els projectes en nom de l’empresa i el seu germà Raimon realitzava les funcions de gerent.
Entre el 1905 i el 1907, van construir el conjunt d’edificis modernistes del carrer Aribau, 178-180, i París, 180 bis-182, de Barcelona.
De les obres modernistes més importants de Jaume Torres destaquen, a més de les anteriorment esmentades, les cases Ramos de la plaça de Lesseps, 30-32 (1906), la casa Elena Castellano del carrer de Santa Anna, 21 (1906-1907) , els Edificis del carrer Elkano, 11-13-15-17 / Poeta Cabanyes, 54-65-67 (1909) i un xalet al carrer de Panamà (1913).
Els dos germans van participar en el concurs de projectes d’escoles graduades per a Barcelona, celebrat el 1914, i van obtenir el segon premi.
A partir dels anys vint, l’obra de Jaume Torres es va caracteritzar per l’adopció de les formes més properes al Noucentisme, com l’edifici de Correus i Telègrafs (1926-1928) de la Via Laietana, realitzat en col·laboració amb Josep Goday, i el del Foment d’Obres i Construccions, o FOCSA (1924) del carrer Balmes, núm. 36-42, que va ser premiat al concurs anual d’edificis artístics de l’Ajuntament de Barcelona del 1925.
Cal destacar que Jaume Torres i Grau, arquitecte adscrit als seus inicis a l’estil modernista i més tard vinculat al moviment noucentista català, va ser un gran coneixedor de les tècniques de la perspectiva, un excel·lent aquarel·lista, home de Liceu, etc. Tot plegat, un home de cultura vinculat a l’alta burgesia catalana de l’època. Oncle del també arquitecte Josep Torres Clavé.
Des del 1917 fins a la seva mort fou conseller del Foment d’Obres i Construccions, succeint en el càrrec el seu germà Raimon. També va ser arquitecte director de Crèdit i Docks i vicepresident de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya. Va estar casat en primeres i segones núpcies amb Mercedes i Concepción Tort-Martorell, envidudant per dues vegades en tres anys. Els seus matrimonis el fan pare de dues filles: la Magdalena i la Mercè.
– Fonts:
. https://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Torres_i_Grau
. https://upcommons.upc.edu/bitstream/handle/2099/5274/Article04.pdf?sequence=6&isAllowed=y
. Real Academia de la Historia: https://dbe.rah.es/biografias/50190/jaume-torres-grau
