Darius Vilàs i Fernández, Barcelona, (1880 – 1950), va ser un pintor, decorador i gravador català.
Format a la Llotja, va completar estudis a Roma ia París. Membre actiu del Cercle de Sant Lluc, va exposar ja a l’exposició col·lectiva de 1908 a la Sala Parés. Va participar també a l’Exposició de Retrats i Dibuixos de Barcelona (1910), a la Sisena Exposició Internacional (1911) ia les municipals de 1922 i 1923. El 1923 es va convertir en vocal de la junta constituent dels Amics de l’Art Litúrgic, amb la que va exposar el 1925 i 1928. Va obtenir un dels premis del concurs Barcelona Vista pels Seus Artistes (1930) i del Saló de Primavera del 1934. Enlluernat pel naturalisme plàcid i modest de Joan Llimona, els anys 1918-1920 va passar per una etapa plenament noucentista, de factura més arcaitzant (Costa Brava, L’Empordà), i després va tornar a un plàcid realisme camperol, ja convencional. Va dur a terme una intensa tasca de muralista, normalment religiós, que va fer que s’ho comparés amb Maurice Denis; d’aquestes obres, per a Sitges, Palma, Barcelona, Loiola, Montserrat, Sant Pol de Mar, Reus, Santa Coloma de Gramenet, etc., diverses van ser destruïdes el 1936 durant la guerra civil espanyola, encara que subsisteix la que ha estat considerada la millor, els murals del Foment de Pietat Catalana, a Barcelona (1924). Va exposar sovint a Barcelona, i va participar en exposicions també a Madrid, Vitòria i Palma.
Va fer, per encàrrec del milionari nord-americà Charles Deering, la decoració del presbiteri i la cúpula de la capella del Santíssim, de l’església parroquial de Sitges. També són seus els grans panells a l’oli que decoren el menjador del Palau March, a Palma. El 1910 va fer una vidriera modernista per a la capella de la Immaculada Concepció de la basílica de Montserrat, dissenyada per Josep Maria Pericas.
. Fonts:
. Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Darius_Vil%C3%A0s_i_Fern%C3%A1ndez
. Enciclopèdia.cat: https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0070961.xml
