Vicenç Artigas i Albertí (Lloret de Mar, 18 d’abril de 1876-1963) va ser un arquitecte català.
Era fill de Josep Artigas i Ramoneda, natural de Barcelona i arquitecte de professió i Cristina Albertí i Mataró, natural de Lloret de Mar. Es va casar amb Rosa Riera i van ser pares del metge Vicenç Artigas i Riera.
Es va titular com a arquitecte el 1900, segons consta a l’Anuari de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya, de la qual n’era membre des del 1908. Va ser elegit acadèmic de número, el 15 de juny de 1923, de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Llotja).
Els treballs d’aquest arquitecte són escassament coneguts i les obres que es troben ressenyades en un o altre tipus de publicacions només ofereixen de forma molt puntual el registre del que va poder ser la seva activitat. Al cementiri de Lloret, la seva població natal, va fer el panteó Cabañas, l’hipogeu Carreras, l’hipogeu Durall i Maig, hipogeu Narcís Saragossa i l’hipogeu Pujol i Masferrer. Són cinc sepulcres que formen part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
També va fer la nova seu social de l’Espanya Industrial a la plaça d’Urquinaona de Barcelona. Va ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona el 1923 i caporal del Somatén de Sarrià.
. Altres obres seves:
. Casa Batlló (1904) – Gran Via, 589 – Barcelona (destruïda)
. Casa Manuel Serra (1905) – Boqueria, 11-15 – Barcelona
. Casa Conrad Llorenç (1910) – València, 211 – Barcelona
. Casa Jacint Ballesté (1911) – Gran de Gràcia, 17 – Barcelona (reforma de la façana)
. Cementiri nou (1914) – Sant Pere de Vilamajor (projecte)
. Casa Artigas (1915-1919) – Montevideo, 22 – Barcelona
. Casa Ferran Coll (1920) – Ronda Universitat, 20 – Barcelona (ampliació)
– Font:
. Viquipèdia : https://ca.wikipedia.org/wiki/Vicen%C3%A7_Artigas_i_Albert%C3%AD
. El poder de la palabra : https://www.epdlp.com/arquitecto.php?id=15003
