Francesc Berenguer Bellvehí (Sant Joan de Gràcia (Barcelona), 7 d’agost del 1889 – Barcelona, 15 de març del 1952), va ser un arquitecte català del modernisme tardà i el noucentisme, també va dissenyar escultures de caràcter religiós. Va exercir com a arquitecte municipal de Santa Coloma de Cervelló i de Sant Boi de Llobregat.
Francesc Berenguer era el fill gran dels set que van tenir l’arquitecte reusenc Francesc Berenguer i Mestres i Adela Bellvehí i Parés, natural de Barcelona. Francesc Berenguer va néixer al carrer Encarnació, 8 de l’actual barri de Gràcia de Barcelona, on va passar la seva joventut.
Va cursar els seus estudis primaris al col·legi Balmes de les escoles Pias de Gràcia fins al 1899, i el batxillerat a l’Institut Provincial de Segon Ensenyament de Barcelona, posteriorment anomenat Institut General i Tècnic de Barcelona. El 1905 va iniciar els seus estudis d’arquitectura, primer cursant algunes assignatures a la facultat de Ciències exactes, Físiques i Naturals, de la Universitat de Barcelona i, des del 1908 fins al 1914 estudiant a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, on va rebre lliçons de Lluís Domènech i Montaner i d’August Font i Carreras, entre d’altres, i on a més, va coincidir amb companys com Cèsar Martinell i Brunet i Isidre Puig i Boada amb qui van fer amistat. Obté el títol d’arquitecte el 1914 amb 25 anys.
Francesc Berenguer i Bellvehí va viure a cavall entre la segona generació de mestres del modernisme català (Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, etc.) i la generació de la postguerra. Va desenvolupar les seves obres entre dos corrents arquitectònics, el Modernisme i el Noucentisme.
En el període modernista, en els seus projectes destaquen els trets característics d’aquest moviment, si bé aplicant força simplicitat en l’ús dels materials. Els materials es troben en color natural i mostrant la seva textura. Pedra, maó, fusta, ceràmica i forja, expressen les solucions constructives i els elements estructurals. Aquest aspecte queda ben reflectit en tota la seva obra modernista, on el totxo queda vist, la pedra nua, la teula de vidre, etc.
El 25 d’abril del 1928, va contreure matrimoni amb Bàrbara Martín Martín de 17 anys, natural d’Obón (Terol) i van tenir una única filla, Lluïsa Berenguer i Martín el 1929. Era una persona de caràcter molt reservat, de profundes conviccions religioses i absolutament abocat a la seva feina a què es dedicava fins i tot molts diumenges que els dedicava a realitzar obres a convents i monestirs sense rebre res a canvi.
El 1934, va tenir un revés molt fort a la seva vida, a causa del tancament del banc on ell guardava els diners i això va produir que tingués un trastorn enorme que li va marcar la resta de la seva vida.
El 15 de març del 1952, Francesc Berenguer i Bellvehí va morir al seu domicili al carrer Roselló 212 per problemes de cor i que l’havien obligat a deixar de treballar quinze dies abans. Va ser enterrat al cementiri de l’est de Barcelona.
– Font:
. Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Berenguer_i_Bellveh%C3%AD
