Josep Maria Camps i Arnau, (Sarrià, 29 d’octubre del 1879 – Barcelona, 6 de febrer 1968), va ser un escultor imaginer català.
Molt aviat, es va traslladar amb la família a Gràcia, on el seu pare va tenir un herbolari al carrer Planeta. Camps va viure a diversos domicilis graciencs: al carrer Montmany, el Torrent de l’Olla, 90 i després al número 100 del mateix carrer, ja fins a la seva mort.
Va estar vinculat al Centre Moral i Instructiu i als Lluïsos de Gràcia, entitat aquesta última que va presidir entre 1903 i 1905 i entre 1907 i 1909 en què es va casar. Hi ha imatges seves a nombroses esglésies, entre elles a l’Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia, a Sant Joan i a Sant Miquel dels Sants, les escultures de la Mare de Déu i de Sant Joan, de fusta policromada, del retaule major de la Capella Balmesiana, els àngels de bronze dels altars de la Mare de Déu de Montserrat i de Santa Teresina del Nen Jesús, de la mateixa capella i el bust de marbre blanc del pare Ignacio Casanovas, exposat al vestíbul de la planta principal.
Una obra molt important de Camps és el monument dedicat el 1950 al cardenal Vives i Tutó a Sant Andreu de Llavaneres. També és autor de la Mare de Déu de l’Alegria a la catedral de Barcelona on, per voluntat pròpia, està enterrat el cardenal Narcís Jubany i, entre d’altres, d’un monument a Jaume II a Palma. Pel que fa a Gràcia, l’11 de setembre del 1949 es va inaugurar, a la plaça Virreina, la font amb la seva escultura dedicada a la bíblica Ruth, d’on procedeix la fotografia de l’autor.
Camps és autor, també, d’un bust dedicat a Joaquim Ruyra, que ell mateix recordava com li va encarregar el pare Joaquim Serra de Sant Felip Neri un dia que, ja al final de la vida de Ruyra, el van visitar tots dos a l’estudi. Va morir a Barcelona (Gràcia) el 6 de febrer del 1968.
. Fonts:
. Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Camps_i_Arnau
. Fotografía del autor: http://barcelodona.blogspot.com/2018/07/la-font-de-rut.html
. Anuncio del taller: Blog Criticart: https://criticartt.blogspot.com/2016/10/ni-gaudi-ni-berenguer-lescultor-josep.html
