Manuel Comas i Thos, (Mataró, 1855 – Barcelona, 21 de desembre de 1914), va ser un arquitecte català.
Fill de Manuel Comas i Font i de Narcisa Thós i Bonshoms. Casat amb Neus Esquerra i Vila, van tenir tres fills (Cocepció, Manuel i Narcís). Sent Narcís Comas i Esquerra, un destacat metge mataroní.
Es va llicenciar com a arquitecte el 21 de març del 1879, a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.
La seva obra, d’estil modernista, rep influències del neomedievalisme, destacant entre les seves construccions: la Casa Vídua Marfà (1901-1905, passeig de Gràcia, 66), sent la promotora Isabel Palau i Vera, vídua d’Emili Marfà i Artigas; la Casa Isidor Majó Majó (1890, Doctor Dou, 2 – Carme, 40); la casa Jaume Moysi (1895, Rambla de Catalunya, 55); la casa Josep Fiol Vives (1902, Passeig de Sant Joan, 45); les cases Antoni i Joaquim Marfà (1902, Ali Bei, 27-29): la casa Mercè Aleu (1903, Diputació, 441): la casa Isabel Pladevall, (Enric Granados, 78); la Vila Castell (Alt de Gironella, 18), totes a Barcelona. A Olivella-El Garraf, el Palau Novella (1890).
– Fonts:
. Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Manuel_Comas_i_Thos
. Art Nouveau: http://www.artnouveau.eu
. El poder de la palabra: https://www.epdlp.com/arquitecto.php?id=5890
. La Vanguardia, 1 de enero de 1915: http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1915/01/01/pagina-2/33342605/pdf.html?search=%22nieves%20esquerra%22
. Cas Viuda Marfà: https://es.slideshare.net/ManelCantos/barcelona-28-casa-viuda-marfa
