Claudi Duran i Ventosa (Barcelona, 12 de març de 1864-27 de novembre de 1925), va ser un arquitecte català.
Va néixer al si d’una notable família barcelonina. Era fill d’Anna Ventosa i Manel Duran i Bas, una família vinculada amb la Renaixença i la política catalana del segle XIX. El pare de Claudi Duran va ser ministre de Gràcia i Justícia del govern espanyol el 1899, durant la presidència de Cànovas i Silvela. El seu germà, Lluís Duran i Ventosa, va ser un dels grans impulsors de la Mancomunitat de Catalunya i alcalde de Barcelona l’any 1917. Claudi, nascut el 12 de març del 1864, va finalitzar la carrera d’arquitectura el 1888.
El 1892 va ser nomenat arquitecte de la diòcesi de Solsona, càrrec que va posseir fins a la seva mort. El 1894 va ser arquitecte municipal a Sant Joan d’Horta i va treballar també per a Sant Martí de Provençals (pobles del pla de Barcelona). Posteriorment es va incorporar a l’Ajuntament de Barcelona.
Es considera un dels pioners en la utilització del sistema constructiu de ciment armat per als treballs d’arquitectura. Va crear la primera gran empresa dedicada al formigó armat: Claudio Duran, Societat & Comandita que treballa des de 1898 i fabrica diferents elements com a dipòsits i peces de formigó. El 1899, Duran compra els drets de la patent del sistema Monier a Francesc Macià, i l’empresa passa a anomenar-se “Anonima Claudi Duran – Construcciones Monier”.
Va projectar i dirigir la construcció d’obres civils i religioses, com ara esglésies parroquials, capelles, colònies industrials d’importància com la Sedó, cellers, cases particulars, ponts, etc. Va ser un personatge molt actiu dins la seva professió.
Part del fons personal es conserva a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
– Fonts:
. Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Claudi_Duran_i_Ventosa
. Hormigón Armado: http://www.cehopu.cedex.es/hormigon/temas/H14.php?id_tema=4
. Diputats de la Mancomunitat: http://diputatsmancomunitat.cat/mancomunitat/content/duran-i-ventosa-llu%C3%ADs
. Esquela: La Vanguardia, 29 de Noviembre de 1925
