Antoni de Facerias i Marimon (Barcelona, 29 de desembre del 1846 – Vilassar de Mar, 1 de desembre del 1918), va ser un mestre d’obres modernista català.
Fill de Llorenç Facerias i Coletas natural de Barcelona i Maria Marimón d’Igualada. Es va casar amb Teresa Vidal i Pollas i es va traslladar a viure al carrer de Sant Ramon, 5 bis de Vilassar de Mar.
Autor d’edificis situats a Barcelona, als barris de l’Eixample, Sant Pere, i Sant Andreu de Palomar, i a les ciutats d’Igualada i Granollers.
Els anys 1903 i 1904 va reformar, amb ornamentació modernista, la Casa Llorenç Ferrer, rambla General Vives 3, d’Igualada. Va ser l’autor de la Casa Manuel Juanet (1903-1904), carrer de l’Alzina, 5, a la vila de Gràcia; de la casa Pedro Mª Ribera – Maria Peris (1906), avinguda Meridiana, 107 de Barcelona; la casa Joan Cots (1906-1907), Muntaner, 13 de Barcelona; casa Palaus (1909) a Granollers; casa Tomàs Marqués (1914), París, 201 de Barcelona; Casa Antònia Casals (1915), carrer Diputació, 26 de Barcelona.
Antoni de Facerias va adquirir la casa situada al número 21 del carrer de l’Arc de Sant Cristòfol, al barri de Sant Pere de Barcelona. Va enderrocar la casa vella i en va edificar una de nova el 1907, conservant-hi una capella dedicada a Sant Cristòfol i l’antiga imatge d’aquest sant ubicada en un buit de la paret de la façana. Es tractava d´una imatge del segle XVIII testimoni de l´agraïment que els veïns d´aquest carrer van manifestar a Sant Cristòfol pels favors dispensats durant l´epidèmia de l´any 1651.
Va ser enterrat el 2 de desembre de 1918 al cementiri de Vilassar de Mar.
– Fonts:
. Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_de_Facerias_i_Marimon
. Esquela de La Vanguardia del 1-12-1918: http: //hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1918/12/01/pagina-3/33321368/pdf.html
