Francesc de Paula Izard i Bas (Sabadell, 18 de febrer de 1872 – 24 de juliol de 1957), fou un enginyer mecànic i hidràulic, polític i banquer català.
Fill d’Arnau Izard i Massagué i de Josepa Bas i Fontanet, en Francesc Izard i Bas, va néixer a la casa de la Rambla de Sabadell, 148.
Es formà a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, va obtenir el títol en l’especialitat de mecànica el 12 de juny de 1895. Va fer pràctiques a la Maquinista Terrestre i Marítima y de seguida va entrar a treballar al taller mecànic familiar. El juliol de 1896 es casa amb Antònia Llonch i Estany y van tenir vuit fills (tres nois i cinc noies), entre elles la Maria Josepa Izard i Llonch, ballarina i esportista
Com a tinent d’alcalde i membre de la Comissió de Foment de l’Ajuntament de Sabadell entre els anys 1912 i 1913, fou l’impulsor i autor del projecte d’elevació de les aigües del riu Ripoll al pla de Sabadell. Dos anys després va participar en el projecte de construcció de la Torre de l’Aigua.
Projectà moltes instal·lacions industrials de Sabadell, i a més fou assessor tècnic de diverses comanyies locals de servei públic, com La Energía, SA, Fàbrica de Gas i La Electricidad, SA. També participà en altres projectes d’edificacions industrials i d’instal·lacions de maquinària de Catalunya i Espanya.
Les seves obres modernistes son:
. 1909-1910: Cal Jepó (Prat, Carol y Cia.) – Sabadell
. 1915-1918: Torre de l’Aigua – Sabadell
. 1917: Sederies Francesc Vilumara – L’Hospitalet de Llobregat
Fonts:
. Enginyers Industrials de Catalunya: https://www.eic.cat/promocio/e_marqueting/ENGINYERS_ILLUSTRES/francesc_izard.pdf
. Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Izard_i_Bas
. Història de Sabadell s.XIX-XX – Arnau Berenguer Garrigós: https://historiadesabadell.com/2022/03/09/francesc-izard-i-bas/
