Barcelona Modernista i Singular

Pejoan i Sanmartí, Bernat

Bernat Pejoan i Sanmartí (Sant Vicenç de Castellet, 22 d’octubre del 1864 – Barcelona, 30 de desembre del 1920), va ser un arquitecte català.

Va estudiar arquitectura a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, on es va llicenciar el 1889. Abans de llicenciar-se ja va començar a treballar a les ordres de l’arquitecte Elies Rogent, restaurant el monestir de Santa Maria de Ripoll, per passar a col·laborar posteriorment a l’Exposició Universal de 1888. Va treballar a diverses ciutats de l’Estat, com Madrid i Burgos, principalment en edificis religiosos, com convents, comunitats i escoles, però també en cases i edificis privats, alguns a Barcelona, Manresa o a les seves proximitats. Entre les seves obres destacades cal esmentar la Casa Padró Riera, les cases Leandre, J.Victori i l’església de Valldaura, totes tres a la ciutat de Manresa. També és l’autor de la façana neoclàssica actual del Santuari del Sant Crist de Balaguer.

– Les seves obres modernistes:

. 1898: Torre Magnesio Puertos (Mon Repòs) – Barcelona

. 1904: Casa Anna Petit, Vda. Soler (Reforma) – Barcelona

. 1904-1905: Hipogeu Família Estaper – Barcelona

. 1905: Casa Juan Sabaté Noguera – Barcelona

. 1905: Casa Luis Botey Valls – Barcelona

. 1907: Casa Adela Sabadell, Vda. Pellicer – Barcelona

. 1907-1908: Escola Vedruna – Girona

. 1908-1909: Cinema Paralelo – Girona

. 1910: Casa Enrique Illa Carreras – Barcelona

. 1910: Cases Ramon Pou Ríos (Reforma-Ampliació) – Barcelona

. 1912-1913: Hospital de Sant Jaume (Reforma) – Blanes