Domènec Sugranyes i Gras (Reus, 12 de desembre de 1878 – Barcelona, 9 d’agost de 1938), va ser un arquitecte modernista i noucentista català.
Domènec Sugranyes va néixer a Reus el 1878, en una casa del número 2 del carrer Galanes, actualment desapareguda, fill de Domènec Sugranyes i Gassol i Maria Gras i Fortuny, els quals regentaven una confiteria anomenada El Globo. Va realitzar el batxillerat a l’Institut de Reus, ubicat a l’antic convent franciscà, on va obtenir el títol el juny de 1894. A Reus va col·laborar en diverses publicacions periòdiques, com Lo Ventall, Lo Somatent, la Revista del Centre de Lectura, El Herald de Reus i Pàtria Nova. Va marxar a Barcelona amb una beca municipal, i va començar a estudiar per a enginyer de camins, però després va ingressar a l’Escola d’Arquitectura.
La relació entre Domènec Sugranyes i Gaudí s’inicià el 1905 quan Domènec cursava el darrer curs d’arquitectura a Barcelona. Per poder pagar-se els estudis, va treballar primer amb l’arquitecte Joan Pons i Traval i després amb Gaudí, col·laborant com a auxiliar a moltes obres de l’arquitecte modernista. Tot i que va acabar els estudis definitivament el 1906, l’expedició oficial del títol per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona no va ser fins al 2 d’agost del 1912.
A Salou va dissenyar diverses cases a primera línia de mar, usant motius modernistes, com la casa Marisol/Solimar, la casa Loperena, i la casa Bonet. El 1923 va projectar el primer edifici aixecat a Espanya amb formigó armat, l’Edifici Mas de Miquel, a l’avinguda Diagonal 520 de Barcelona, que es va acabar el 1927.
Va treballar amb Gaudí als edificis de la Casa Milà (La Pedrera), la finca Miralles i la torre Bellesguard, que el 1917 va completar. La principal col·laboració de Sugranyes amb Gaudí va ser al Temple de la Sagrada Família, on el va succeir en la direcció de les obres, el 1926, a la defunció de Gaudí. Sugranyes va establir una relació molt propera amb Gaudí, fins al punt que aquest el va designar com a executor del seu testament. Quan Gaudí va morir atropellat per un tramvia el 7 de juny de 1926 a la tarda, els vigilants del temple van notificar l’absència al domicili de Sugranyes, on es va organitzar la recerca.
Sugranyes va ser director de les obres del temple de la Sagrada Família durant 10 anys, des de la mort de Gaudí fins al 20 de juliol de 1936, quan l’esclat de la guerra civil espanyola (1936-1939) va fer que intencionadament es cremés el taller que Gaudí havia fet servir al temple i van quedar destruïts els valuosos documents i plànols. Aquest fet va afectar molt profundament Sugranyes, que va morir dos anys després. Va morir desesperat, creient que no quedaven traces dels plans de Gaudí.
Cap al 1920 va publicar el Tractat complet teòric i pràctic d’arquitectura i construcció modernes i, com a professor de l’Escola del Treball de la Diputació de Barcelona (des de 1923), el manual Ensenyament tècnic pràctic de paleta especial per a escoles professionals, a més d’una sèrie de articles dedicats a difondre la personalitat de Gaudí i a donar a conèixer la problemàtica constructiva del temple de la Sagrada Família.
Com a arquitecte municipal de Mollet del Vallès (des del 1926) va traçar el plànol de creixement urbanístic de la vila, va redactar unes ordenances d’edificació i va deixar algunes obres de caràcter públic i privat.
El 1930 va accedir al càrrec d’arquitecte municipal de Capellades.
– Fonts:
. Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Dom%C3%A8nec_Sugra%C3%B1es_i_Gras
. Real Academia de la Historia: https://dbe.rah.es/biografias/50166/domenec-sugranes-gras
. Relats en Català: : https://relatsencatala.cat/relat/font-sugranyes-a-la-placa-prat-de-la-riba/1040731
