Torquat Tasso i Nadal (Barcelona, 3 de novembre del 1855 – Buenos Aires, 5 de febrer del 1935), va ser un escultor català que va exercir la seva activitat artística a cavall entre Espanya i Argentina.
El seu pare va ser Bartolomé Tasso, fuster de professió, i la seva mare Teresa Nadal, tots dos barcelonins.
Es va formar a l’Escola de Llotja i a l’Acadèmia madrilenya de San Fernando on li va ser atorgada una pensió per perfeccionar els seus estudis a Roma, ciutat on va romandre del 1879 al 1883. Deixeble de Rossend Nobas, l’aula i taller del qual va freqüentar.
Va viatjar per Amèrica i en tornar a Barcelona va treballar intensament durant la pròspera etapa de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, per a la qual va realitzar: Apoteosi de les Arts i les Ciències, relleu del fris lateral esquerre de l’Arc de Triomf, i l’estàtua de bronze de Viladomt, per decorar el Saló de Sant Joan (actual Passeig de Lluís Companys).
Va participar en exposicions oficials de Madrid, París i Barcelona. Després de fer els treballs per a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, va marxar a Buenos Aires on va ser professor d’escultura a la universitat i on va realitzar diversos encàrrecs oficials.
Treballà sempre dins un gust anecdotista, mantenint-se fidel i disciplinat amb la seva formació artística. Va ser molt àgil i expressiu en els treballs de fang cuit; és característic a les seves obres de figures històriques, l’estudi arqueològic de la indumentària.
La seva obra constitueix un catàleg extens i variat. Manolo Hugué va ser deixeble seu.
. Fonts:
. Real Academia de la Historia: https://dbe.rah.es/biografias/8539/torquat-tasso-y-nadal
. Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Torquat_Tasso_i_Nadal
