L’antic edifici de Telèfons, també conegut per Can Vila o La Palanca, construït per l’arquitecte modernista Antoni Coll i Fort, és un edifici cantoner que durant molt de temps va albergar la companyia telefònica de la ciutat. Està format per un soterrani, planta baixa i tres pisos superiors.
La façana principal (carrer València), és simètrica i compta amb el portal de veïns al lateral esquerre i una doble obertura per al comerç a la dreta. Tots dos pisos superiors segueixen la mateixa pauta: finestra simple a l’esquerra i trífora a la dreta, totes balconeres. El darrer pis mostra una petita finestra a l’esquerra i una sèrie de tres a la dreta, totes amb ampit. Culmina la façana una pronunciada cornisa d’obra vista.
El xamfrà té una porta per al comerç a la planta baixa i al primer pis, una pronunciada tribuna coronada per un balcó que dóna al segon pis. El tercer pis mostra una doble finestra amb ampit. La coronació de l’angle de l’edifici que uneix les dues façanes és un pinacle esglaonat molt peculiar, amb un òcul central i penell.
La façana lateral de La Palanca segueix la mateixa tònica que la principal, especialment a la planta baixa, ja que a les superiors les obertures són més senzilles. La façana posterior que dóna al riu Ritort està composta per galeries amb balcons correguts.
En aquest edifici destaquen especialment les obertures emmarcades amb còdols als muntants, els arcs rebaixats d’obra vista i pedra, les reixes, baranes i ampits de ferro forjat, i les ja esmentades tribuna, cornises i pinacle.
– Fonts:
. Gaudi i el modernisme a Catalunya: https://wayback.padicat.cat/wayback/20091119022517/http://www.gaudiallgaudi.com/CMW%20Camprodon.htm
. Cooltur, Turisme Cultural: https://www.cooltur.org/antic-edifici-de-telefons-de-camprodon/#Antic_Edifici_de_Telefons_de_Camprodon
