L’Arc de Triomf, dissenyat per l’arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas, va ser construït a principis del 1888 com a entrada principal de l’Exposició Universal de Barcelona. El monument és una edificació aïllada que presideix el Passeig de Lluís Companys a la seva confluència amb el Carrer de Trafalgar i l’Avinguda de Vilanova.
Es tracta d’una construcció d’estructura simple formada només per un gran arc monumental flanquejat de dues parelles de semi-columnes gegants a banda i banda. Les parets que defineixen l’intradós de l’arc contenen, a cada costat, l’accés a l’interior del monument. La principal característica de l’arc de triomf és la configuració material, fonamentada en la utilització del maó vist ornamentat amb ceràmiques vidriades i amb alguns detalls en pedra. L’estil ornamental es pot definir com de l’últim eclecticisme encarat al primer modernisme.
Quant a l’ornamentació, aquesta es basa en el joc de volums proporcionat pels entrants i sortints en funció de la disposició dels maons. El basament del monument destaca per la forma de falca de les bases de les semi-columnes, així com la disposició de bandes horitzontals de maons grocs i vermells. Aquest basament queda rematat per un fris corregut de ceràmica vidrada groga i verda amb motius vegetals. Dins aquest basament queden inclosos, a l’intradós de l’arc, els dos accessos a l’interior de l’edifici, configurat per portes trigèmines tancades amb reixes de ferro forjat que contenen les quatre barres i la creu de Sant Jordi.
Les impostes de l’arc estan ornamentades amb capitells florals de pedra i uns relleus en forma de ratpenat (emblema adjudicat a Jaume I el Conqueridor). Al frontal de l’arc una sèrie de dovelles esculpides en pedra representant els escuts de les 49 províncies que formaven el regne d’Espanya l’any 1888.
La coronació de l’edifici és la part més interessant, formada per quatre frisos escultòrics de pedra, titulats com: “Barcelona Rep a les Nacions”, esculpit per Josep Reynés i Gurguí; “Recompensa”, va ser una obra primerenca de Josep Llimona i Bruguera; “Apoteosi de les Arts i les Ciències”, realitzat per Torquat Tasso i Nadal i “Apoteosi de l’Agricultura, la Indústria i el Comerç”, obrat per Antoni Vilanova i March. Cadascú d’aquests frisos queda flanquejat pels capitells, de les semicolumnes que envolten el monument, adornats amb escultures de pedra que representen dotze victòries alades o fames, realitzades per Manuel Fuxà i Leal i Pere Carbonell i Huguet.
L’edifici queda rematat per una cornisa a base de mènsules de maó i panells de ceràmica vidrada groga en forma d’estrelles, que recorre les dues façanes principals, i queda interromput al centre per la presència de l’escut d’armes complet d’Alfons XIII flanquejat per dos lleons. Els quatre cantons queden culminats per vuit cúpules de maó revestit de ceràmica groga i verda (dues de les quals donen accés al terrat), rematades per corones comtals fetes de ceràmica vidrada de color terra.
Quatre estendards de ferro precedeixen l’Arc de Triomf pel seu accés principal, amb l’escut de Barcelona, a doble cara, palmells, garlandes, una corona i el casc amb el drac alat de Jaume I, situat al punt més alt de l’asta.
A les pàgines annexes es detallen els frisos i l’interior del monument.
. Fonts:
. Inventari del Patrimoni Arquitectònic – Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya: https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/40420
. Pobles de Catalunya: https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1713
Proteccions:
Edifici declarat com a Bé Cultural d'Interès Local.
Protecció: BCIL
Núm. Registre / Catàleg: 4084-I
Disposició: Acordo Ple Ajuntament
Data Disposició: 27/10/2000
Data publicació: 18/11/2000
