Els orígens de la família Camprubí se situen a la zona de la comarca del Baix Llobregat, entre els municipis de Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí i Cornellà de Llobregat. El Sr. Cebrià Camprubí i Nadal, la seva dona i els seus quatre fills, componien una família molt treballadora, que disposava d’unes quantes hectàrees utilitzades per al cultiu de roses. Per aquest motiu també es coneguda com a Casa de les Roses.
El Sr. Camprubí, va ser un gran mestre en el cultiu de roses, i en la investigació de nous tipus, fent empelts entre diferents classes. La seva fama va ser mundial en el món de l’horticultura i va obtenir diferents premis internacionals per la seva tasca científica i artística: Medalla d’Or a Nova York en el Certamen de 1932, Medalla d’Or a Salerne en 1931, Premi de la Ciutat de Roma per una nova varietat en 1962, entre diferents mencions.
La família Camprubí, a causa de la proximitat del centre de Sant Joan Despí feien la seva vida diària allà. Aquest motiu, i que l’arquitecte municipal era Jujol, va portar a que es coneguessin per fer l’encàrrec de la casa per part de Camprubí a Jujol. Es va produir una especial complicitat entre els dos genis (horticultura i arquitectura). Eren dues persones molt religioses, això va fer que els esgrafiats de la casa fossin símbols i signes per protegir espiritualment a la família que l’habitava.
La casa en el context de Jujol, era una rosa entre un cultiu de roses. Podríem dir que era la fusió d’una gran arquitectura amb una gran passió pel món de les roses, i tot junt de la mà de la religió.
La casa està formada per la juxtaposició de quatre cossos quadrangulars, de diferent alçada, amb un cos cilíndric més petit, adossat al principal. Consta de planta semi-soterrani, plantes baixa, primera i segona, i una última planta mirador, típica de les obres de Jujol. Les finestres es disposen de forma asimètrica, algunes d’elles amb voladís, i les cobertes són de teula romana, a quatre vessants. Els voladissos i el cos cilíndric estan coberts amb ceràmica esmaltada en colors i de trencadís. Un dels trets més característics de l’edifici és el seu fons d’estuc rosa, decorat amb esgrafiats de motius florals i camperols.
– Fonts: Projecte fi de carrera d’Antonio Pintado Liste i Javier Diz Campos de l’Escola Politècnica
Superior d’Edificació de Barcelona – 2008 – http://upcommons.upc.edu/pfc/handle/2099.1/6902
. Einsmer – Consultancy: https://www.einsmer.com/wrpp/einsmer/1017/consultancy.html
. Pobles de Catalunya – http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=148
Observaciones
Actualment a la casa es desenvolupen activitats vinculades amb la docència, la investigació, la consultoria i les noves tecnologies a través de dues organitzacions germanes, Fundació Pacto Generacional i l'empresa Einsmer. El Sr. José Antonio Gallego Soto és conseller delegat d'aquesta empresa.
Related Posts
None found
