A principis del segle XX, Dolors Borràs i Serra, esposa de Joan Giol i Huguet, visita diversos terrenys lliures de construccions del poble d’Horta per intentar comprar-los per construir una torre familiar. Finalment es decideix per uns de la recent inaugurada urbanització de la família Casanovas, de Can Fargues, que serà la primera a construir-se seguint estrictament les directrius marcades per Montserrat de Casanovas, que volia crear un barri a l’estil de la moda del moment de les anomenades ciutats jardí, cases aïllades amb jardí. Dolors Borràs, dona notable per a la seva època, va sol·licitar la llicència d’obres el setembre de 1910, al seu nom amb el permís del marit degut, com disposaven les normatives del moment, tal com consta en la tramitació del permís municipal d’obres. Va comprar doncs, els terrenys al llindar de la nova carretera d’Horta per on transitava el tramvia elèctric acabat d’inaugurar directament del centre de la capital.
La torre la va projectar Guillem Busquets i Vautravens amb la forma de dues cases mitgeres amb sortides independents al passeig de la Font d’en Fargues i al passeig de Maragall, d’estil modernista, va ser construïda el 1912. Guillem Busquets era el mateix arquitecte que va dissenyar la urbanització de les terres de la senyora Montserrat de Casanovas.
La casa està formada per diferents cossos amb coberta de quatre vessants. Tota la casa està arrebossada i pintada de blanc excepte el sòcol, de maçoneria irregular, i alguns elements de maó vist. Les teulades són de ceràmica vidrada.
La façana principal és la que es troba al passeig de la Font d’en Fargas. Aquí hi ha un cos de planta baixa i un pis amb una torre adossada de planta baixa i dos pisos. Les obertures de la planta baixa són d’arc ogival amb la part superior emmarcada amb maons. Les obertures dels pisos superiors estan adovellades. Els murs acaben amb un fris de dents de serra que decora el ràfec de les teulades. Al passeig Maragall hi ha un altre cos de característiques similars a l’anterior. Té adossat una petita construcció de només una planta on s’obre una finestra amb un fals arc escalonat.
La cantonada té forma aixamfranada i és on es concentra la decoració. Els dos cossos anteriors s’adossen a una torre de planta baixa i tres pisos. La planta baixa és obra vista i té tres finestres, la central d’arc ogival i les laterals d’arcs escalonats. Al primer pis s’obre una terrassa de tres angles amb la barana de maó calat. L’angle central es recolza sobre un arc ogival escalonat fet de maó, i els laterals en mènsules de forma escalonada, del mateix material. En aquest nivell s’obren dues portes amb arcs escalonats. Les finestres del segon pis són molt estretes amb la part superior escalonada, mentre que les de l’últim pis són dobles, d’arc rebaixat, i amb la part superior emmarcada en maons. La torre acaba amb una teulada molt puntejada acabada amb un pinacle i el ràfec decorat amb un fris de dents de serra.
– Fonts:
. Revista El Pou – Núm. 11 – desembre 2021 – Les cases Giol a Horta – Carme Martín: https://www.raco.cat/index.php/ELPOU/article/view/399616
. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya: http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=42471
. Ajuntament de Barcelona – Portal d’Informació Urbanística: https://ajuntament.barcelona.cat/informaciourbanistica/cerca/ca/fitxa/2750/–/–/cp/
Proteccions:
Edifici declarat com a Bé Cultural d'Interès Local
Protecció: BCIL
Núm. Registre / Catàleg: 7226-I
Disposició: Acordo Ple Ajuntament
Data Disposició: 21/07/2000
Publicació: BOP
Data publicació: 14/08/2000
