Carlos Godó i Pié (Igualada, 20 de juny de 1834 – Teià, 9 de juliol de 1897) va comprar una finca a Teià amb una antiga masia del segle XVII, que havia estat propietat del militar austriacista Sebastià Dalmau i Oller, que va tenir un paper destacat a la guerra de Successió (1714) i que va ser un dels elements bàsics de la resistència catalana (va morir exiliat a Viena). També va ser propietat de la família Masseguer, per la qual cosa també se la coneix com a can Messeguer.
El 1916 Ramon Godó i Lallana, fill de Carlo Godó, va reformar l’antiga masia, encarregant el projecte a l’arquitecte modernista Josep Majó i Ribas, que en va conservar les proporcions i l’estructura.
És un edifici aïllat de grans proporcions i planta quadrada situat al nord de Teià. S’aixeca en forma de cub, amb una torre cantonera que trenca l’eix de simetria. Consta de planta baixa i tres pisos. El coronament de la part superior és a base de merlets sota els quals hi ha la cornisa. Els elements constructius són una mica eclèctics: arcs i motllures gòtiques amb elements vegetals, vidrieres i decoracions modernistes. A l’últim pis destaca una galeria de finestres separades per petites pilastres i mènsules, a l’estil medieval català, que envolta tot l’edifici. La distribució de les obertures és regular al llarg de tots els pisos, segueixen un mateix patró segons el pis on es troben. Les finestres del primer pis compten amb una barana de ferro forjat, que la distingeix com a planta noble.
Té una capella annexa, que consta d’una planta rectangular coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana i un petit campanar. És d’estil neogòtic. La façana destaca per un finestral geomètric d inspiració gòtica que es basa en la combinació de tres finestres trilobulades i coronades per cercles amb figures trilobulades a l’interior. Té un gran portal de forma arrodonida.
El conjunt està envoltat d’una gran zona enjardinada i de bosc, dissenyada per Nicolau M. Rubió i Tudurí el 1927
– Fonts:
. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya: https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/9070
. Pobles de Catalunya: https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2187
. Real Academia de Historia: https://dbe.rah.es/biografias/25973/ramon-godo-y-lallana
Observacions:
Entre 1938 i 1939 va ser seu de la Llar Jorge Brantin, de nens refugiats de ciutats espanyoles bombardejades durant la guerra civil espanyola
Proteccions:
Protecció: BCIL
Núm. Registre / Catàleg: 16335-I
Disposició: Aprovació definitiva comissió urbanisme
Data Disposició: 21/07/2016
Data publicació: 12/09/2016
