La propietat és fruit de la unió de les masies Raspall, Avinyó i Benet. La història de Can Prats es remunta documentalment al segle XVI, on un capbreu (document públic de reconeixement dels drets dels senyors i les obligacions i deutes dels vassalls) del 1513, ordenat pel senyor de Gelida Francesc Bertran i Malla, havia estat esmentat per Pere Febrer que estava casat amb Joana Prats, per l’establiment de terres i masia. Un capmàs (valoració global del conjunt) de l’any 1587 parla de la casa Prats. En un capbreu de 1598 ordenat pels senyors de la baronia de Gelida, Maria d’Erill i Bertran i Marquesa Despalau i d’Erill, trobem el nom de Jaume Prats com a part confessant.
El 1736, la família Prats deixa la masia a un nebot, Isidre Corrodias. El 1826 el propietari és Jaume Corrodias, que el 1908 va vendre la masia al clergue francès Paul Buguet Ballanguer, responsable de la confraria dedicada a “L’obra expiatòria per al rescat de les ànimes abandonades del purgatori”. Aquesta associació tenia la seu al Santuari Montligeon de Bretanya. Monsenyor Paul Buguet va contractar l’arquitecte Josep Ros i Ros per dirigir les reformes i convertir una masia de caràcter tradicional i productiva en una casa d’estiueig modernista, imperant a l’època. El 1918 monsenyor Buguet va morir a Roma i va deixar els béns a mans del senyor Josep Crasses i Coll, que va morir el 1976. Després d’uns anys d’incertesa sobre el futur de la casa, el 1991 els masovers que existien des del 1875, descendents de Maria Ferrer Ferran, besàvia de Josep Carreras, actual propietari, van poder adquirir la casa.
Can Prats consta de planta baixa, pis i golfes. Les cobertes estan formades de teules vidriades i ràfec. La façana principal està orientada a llevant i destaca el balcó de pedra calada, amb dues obertures al primer pis i les galeries de finestres d’arc parabòlic i reixes de ferro forjat a la planta baixa. Les obertures del pis principal tenen sobre llindes de línies corbes, amb ornamentacions vegetals i estilitzades i l’escut central amb les inicials PG (Paul Buguet).
El portal compta amb una cancel·la de fusta i vidre de línies corbades i darrere seu unes grans portes de fusta. En accedir al vestíbul sorprèn veure el terra cobert per panots amb la rosa de Barcelona (disseny atribuït a Puig i Cadafalch), perfectament conservats. Al fons del vestíbul, una gran porta de fusta cisellada dóna accés a l’escala i al saló-menjador. L’escala, que porta a les habitacions superiors, arrenca amb un pilar de ferro forjat i barana del mateix material. Al saló-menjador destaca el sostre pintat amb motius vegetals i orenetes en ple vol, així com el plafó central de guix en relleu i també motius vegetals. Es conserva un moble (bufet) de l’època, de fusta i vidrieres amb roses de Mackintosh, en colors.
. Fonts:
. Mapes del Patrimoni Cultural – Diputació de Barcelona: https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prats-0
. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya : https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/2918
. Pobles de Catalunya: https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8046
. Visitar bodegas – Vins El Cep: https://visitarbodegas.com/empresa/vins-el-cep/
Observacions:
. La reforma de Josep Ros i Ros contemplava la creació d´un mirador amb torre central a la part superior, però el promotor Paul Buguet va morir abans d´acabar l´obra i es va quedar pendent. Ara hi ha una claraboia.
. El 1980 Josep Carreras, juntament amb tres famílies més creen la societat Vins El Cep, per a la producció de vins i caves, unint per això les finques de Can Prats (família Carreras) i Can Simon (família Esteve) de Sant Llorenç d'Hortons ; Can Castany (família Masana) i Can Miquel de les Planes (família Parera) de Gelida. Actualment Pilar Carreras ha agafat el relleu del seu pare Josep.
Proteccions:
Protecció: BCIL
Núm. Registre / Catàleg: 12921-I
Disposició: Aprovació definitiva comissió urbanisme
Data Disposició: 22/12/2005
Data publicació: 16/03/2006
Agraïments:
Gràcies a l'amabilitat de Pilar Carreras ha estat possible realitzar i publicar aquest treball fotogràfic.
