Estracta de la primera obra de l’arquitecte Manel Joaquim Raspall, i la realitzàabans de finalitzar els estudis d’arquitectura. Es tracta de la reforma de CanMayol, avui Can Raspall, efectuada l’any 1903 a la casa pairal de la seva mare.Va reforçar el primitiu caràcter gòtic de l’edifici, mantenint-hi les finestresconopials i l’arcuació del coronament i a la vegada introduí nous elements del’estètica del moment: baranes de ferro forjat amb sinuositats “coup de fouet”i motius florals, vidres emplomats a portes i finestres.
És una casa unifamiliarentre parets mitgeres fent cantonada. Consta de planta baixa, pis i golfes.Assentada al damunt de sòcol de maçoneria. Les parets de la planta baixa són decarreus fins la imposta de maó. Les obertures estan encerclades amb obra vista.A la porta d’entrada i balcó hi ha, estilitzats de forma molt personal, un arcdeprimit convex i una altre deprimit còncau. A partir de la imposta les paretsde la façana són d’obra vista i les obertures de pedra. La coberta és a duesaigües fent cantonada. El ràfec està suportat per mènsules de fusta treballadai entre les mènsules hi ha una sanefa amb motius geomètrics. Sota el ràfec hiha una doble arcuació.
Al seu costat s’hi afegí una altra casa unifamiliar entreparets mitgeres. Consta de planta baixa, dos pisos i torrassa. Assentada damuntun sòcol de maçoneria. Els arcs de les obertures són una lliure interpretaciópersonal de l’arc deprimit convex dovellat. Les parets són d’obra vista llevatde la part més baixa, que és de carreu. A la segona planta hi ha una torrassaque clou en un mirador, la coberta és de faldons i hi ha una barana metàl·lica.Les llindes de les obertures de la planta baixa són de pedra. Unes mènsules depedra suporten els pilars de la galeria del segon pis. El ràfec de coberta ésprolongació de l’edifici del costat.
– Font: Generalitat de Catalunya – Patrimoni-Arquitectura
