Domènech i Montaner projecta una casa rústica per tal que la família Agustí-Monjonell passés els estius prop del mar. Amb una clara influencia de la Casa Roura de Canet, Domènech planteja un edifici de 14 metres de fondària per 8 de façana, d’una sola planta a peu de carrer i amb un soterrani de les mateixes dimensions per la banda de llevant. Executa la construcció amb maó industrial i ho remata amb una cresteria de merlets units, entre ells, amb una barana de forja amb motius vegetals. Les obertures de la casa responen a un model de finestra dentada amb els extrems arrodonits i, segurament per imposició d’Eduard Agustí, totes les obertures compten amb llindes metàl·liques. També, pel que fa a l’estructura interior, Domènech i Montaner fa servir bigam de ferro.
A l’habitatge s’hi accedia per una petita escala que donava accés també a la torre circular per una escala de cargol.
La planta baixa comptava amb el menjador, la cuina, el bany i cinc habitacions. Eduard Agustí Saladrigas (enginyer civil) estavacasat amb Adela Monjonell i Vergés i van tenir quatre fills: Lluís, Josep, Anna i Ramon. Per tant, de ben segur que cada cambra corresponia a un fill. La casa Agustí no és una construcció de grans dimensions a tès que esprojecta una superfície d’habitatge total de 112 metres quadrats més soterrani i sembla que la casa quedà petita en poc temps. Així, el 1898, després de comprar el solar del costat de la casa, Eduard Agustí va encarregar de nou a Lluis Domènech i Montaner l’ampliació de l’immoble. Es tractava d’ampliar el tancat del nousolar i també d’eixamplar la casa amb 6 metres més de façana, que revertia alhora en un increment de 85 metres quadrats d’habitatge i també de soterrani. D’altra banda a nivell estètic Domènech va mantenir el traçat i la decoració ja utilitzada en I’edificil’any 1893 i va rematar la cantonada de la nova construcció amb un balconet circular d’obra vista. A l’interior, Domènech també va mantenir l’estructura ja feta i va annexionar una espectacular claraboia, a manera de pati de llums, que unia les dues zones. S’assegurava així que les antigues estances que forma ven la façana lateral de l’edifici seguissin tenint llum natural i traslladava a la part nova, tota l’activitat diürna de la família Agustí, distribuint, al voltant de la “sala acristalada”, la cuina, el bany, el menjador i la sala d’estar.
Malgrat que no s’ha conservat cap mostra de la decoració interior, sembla ser quela casa no comptava amb cap element excepcional. De ben segur que la “sala acristalada” tenia originariament vitralleria treballada però les diferents activitats que ha anat tenint l’edifici han fet desaparèixer tots els elements originals. També tenim constància que algunes estances comptaven ambarrambadors ceràmics de tons marrons i el terra era de paviment hidràulic amb motius geomètrics, amb models de tonalitats negres i grisos força comú en moltes obres d’aquell moment.
Malauradament el tancament del taller del Castell del Tres Dragons va deixar en suspens els acabats de les obres de la Casa Agustí. Domènech projectava tot un fris ceràmic amb motius vegetals i heràldics que envoltava les quatre bandes de la part alta de la construcció així com també es preveia fer un gran escut a la cantonada del edifici amb les inicials d’E.A. sobreposades, corresponents al seu propietari.
Malgrat no ser una obra del tot acabada, la casa Agustí és un edifici pioner de la nova arquitectura industrial del maó vist i el ferro nu, que té el seu precedent tipològic en l’EditorialMontaner i Simon i en el Castell del Tres Dragons de Barcelona i que Domènech repetiriaen moltes de les seves obres posteriors.
– Font:
. Article: CasaRoura-Casa Agustí (Canet de Mar 1892 – Badalona 1893) “La continuitatestilística del Castell dels Tres Dragons de Barcelona”, de Carles Sàiz i Xiqués(historiador), a la revista El Sot de l’Aubó, núm. 31 de l’any 2010.
. http://www.raco.cat/index.php/SotAubo/article/view/208522/287650
Rutas:
El Modernismo en Badalona (ruta a petición, (llamando al Ayuntamiento de Badalona)
