Casa unifamiliar d’estètica modernista i de petites dimensions, de planta rectangular, amb planta baixa i pis i coberta a dues aigües, amb el carener paral·lel al carrer. A la planta baixa hi ha tres portes, una central més gran i dues més estretes i allargades (a l’obra original aquestes portes laterals eren finestres). Una motllura de ceràmica vidrada de tons blaus, blancs i grocs recorre horitzontalment aquesta part de la façana, quedant interrompuda per les obertures. Al pis superior hi ha un balcó central amb l’obertura rectangular emmarcada per una imposta de formes geomètriques que deixa a la part superior un espai pentagonal que es decora amb ceràmica vidrada blava i ocre amb motius aparentment vegetals. A banda i banda del balcó, dues finestres petites amb un ampit molt marcat, també per la diferent policromia respecte a la resta de la façana. En aquest cos de l’edifici també s’aprecia la motllura de ceràmica vidrada horitzontal i idèntica a la planta baixa. Corona l’edifici un parament de línies sinuoses de tipus mixtilini i on destaca la presència, a mitja alçada, d’una motllura de línies rectes suportada sobre mènsules i decorada amb ceràmica vidrada que dibuixa un frontó sobre la façana. La part central, més alta, és coronada amb un floró.
– Font:
. Mapes de Patrimoni Cultural – Diputació de Barcelona: https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-antoni-bausili-i-mayol
Observacions:
Aquesta casa comparteix la mateixa parcel·la que la de Cal Bausili. Es tracta de dues cases situades una a esquena de l'altra, ocupant el mateix terreny allargat que va de la carretera Laureà Miró, 163 a Joan Maragall, 15.
Proteccions:
Protecció: BCIL
Núm. Registre / Catàleg: 2081-I
Disposició: Aprovació definitiva comissió urbanisme
Data Disposició: 19/10/1988
