Edifici de planta baixa més cinc plantes pis, entre mitgeres, bastit en un solar reparcel·lat (formava part del veí, que fa xamfrài que havia estat propietat del fabricant Evarist Juncosa, que permeté obtenir 179 m2 desuperfície per planta, on es disposava juntament a la façana principal el dormitori principal, el menjador i la sala d’estar.
La façana principal destaca per la seva composició asimètrica: si bé a cada planta es practiquen quatre obertures, s’emfatitza la verticalitat mitjançant les galeries de fusta situades a la banda esquerra, originalment coronades per un frontó en forma de triangle equilàter; les balconeres de l’altre extrem, el dret, geminades, augmenten la verticalitat. Les due sobertures centrals, unides per un balcó corregut amb barana de ferro, accentuenla asimetria esmentada ja que, tant a la planta primera i principal com en la planta cinquena, formen una “peixera”, element que caracteritza altres edificis com ara la casa Pérez Samanillo.
També s’ha de destacar l’aparent manca de decoració de la façana principal (mostra de l’oposada i manifesta actitud de Domènech i Estapà envers el modernisme) amb la manca d’elements escultòrics, amb la col·locació de baranes de ferro de barrots austers i amb l’absència d’estucs policroms, factors que queden contrastats pel joc bicolor que es planteja amb la solució d’una façana feta de maó vist combinada amb la presència de la pedra de Monjuïca la planta baixa i en l’emmarcament de les obertures. En aquesta construcció, Domènech i Estapà manifesta ja una actitud més oberta i positivista envers determinades solucions formals i decoratives mes properes al modernisme centre europeu.
En data posterior el seu fill, el també arquitecte Josep Domènech i Mansana, realitzà obres a l’edifici que van consistir en la remonta de dues plantes pis. Aquestes obres, malgrat la seva intencionalitat demantenir el llenguatge compositiu i formal original, van comportar la desaparició del frontó triangular que coronava les galeries verticals de la façana principal i, per tant,l’edifici va perdre un dels seus trets més característics.
. Font: Cercador del Patrimoni Arquitectònic – Ajuntament deBarcelona – http://w10.bcn.cat/APPS/cat_patri/ editElement.do?reqCode=inspect&id.identificador=1602&id.districte=02
Observaciones
Edificio seleccionado porla Olimpiada Cultural Barcelona’92
